ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CENSURA DE L’ODI

Sense categoria

Llegeixo que maten a trets Salwan Momika, un iraquià que ha cremat públicament l’Alcorà a Suècia. Evidentment no és el primer cas que coneixem i dona idea del fanatisme que no pot ser un valor dins Europa que d’alguna manera es fomenti.

Efectivament el refugiat d’origen iraquià a Suecia ja conegut per aquests actes ha aparegut mort a trets i es sospita l’assassinat ha estat fet mentre emitia en directe a les seves xarxes socials. De fet avui s’havia de fer publica la sentència per la seva acusació de incitació a l’odi. Estava al país nordic en situació d’asiliat polític i activista de l’extrema dreta. Les seves accions van portar Suècia a un conflicte diplomàtic amb el món islàmic que no admetia que estava emparat per la llibertat d’expressió.

Aquest trist episodi, evidentment no es aïllat, i és la conseqüència de les polítiques de la Unió Europea amb la inmigració i en aquest cas el món islàmic. Crec que una politica d’un altra manaera des del principi podia haver evitat que un monstre creixes entre nosaltres i ara amb difícil aturador. Sota un bonisme i una falsa protecció dels drets humans s’ha permés que persones reincidents amb delictes no siguin expulsats i retornats immediatament. No s’ha exigit cap deure amb aquestes persones que no havien de ser ni més ni menys que els que tenim els autoctons, com pot ser la llengua, la cultura, uns valors comuns o deixar ben clar que la Religió és un assumpte privat i no ha de sortir d’allà. No es poden defensar els drets de les dones i deixar que pels nostres carrers per exemple es vegin dones amb la cara totalment tapada, o facilitar als alumnes segons quina tradició religiosa uns permisos que son un menyspreu a la resta dels mateixos per exemple.

En el cas de la crema del llibre, s’ha de considerar un símbol i encara que mereixin un respecte la seva crema mai pot ser un delicte i si una prova de la llibertat d’expressió que hauriem de gaudir com a persones lliures. De fet en nom d’aquest llibre s’han comés autèntiques atrocitats i per tant una societat no pot viure coaccionada amb el xantatge de la violència i el pensament coartat.

Momika per desgracia no serà la darrera víctima per fer servir la seva llibertat, però no fer el que tocava des del primer moment marcant les nostres normes de convivència per tothom amb igualtat ens ha portat amb aquesta bogeria que ara lamentem.

La censura de l’odi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.