ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan tant sols falten dos dies per la històrica consulta a Barcelona sobre el dret a la Independència, organitzada per la societat civil, els mitjans i persones que atempten contra les llibertats de qualsevol poble a decidir el seu futur, i contra els elements més basics de qualsevol democràcia, esgoten els últims i cínics cartutxos, la portada del Periodico es tot un exemple ranci i repulsiu d’aquesta Espanya antidemocràtica, i persones com Duran i Lleida, segueix aprofundint les seves pròpies contradiccions, que no poden amagar el seu sentiment en contra del dret a decidir del seu poble, al qual li nega aquest dret elemental.

 

Amb el titular “Així no” ben gran i galdós, el Periodico ens ofereix una mostra del seu tarannà, i els seus objectius contraris a qualsevol llibertat individual i col·lectiva, amb un periodisme que no passaria el coto democràtic en qualsevol estat normal. Titlla les consultes de propagandístiques, i una cortina de fum que banalitzen la independència mitjançant urnes mòbils i censos arbitraris.  Ens ofereix un dur editorial, on critica la suma del president de la Generalitat o l’expresident Pujol, per haver exercit el seu dret a vot i no usar els mecanismes per promoure l’autodeterminació. Diu que no hi ha res de dolent en votar, però les bones intencions no amaguen el caràcter de propaganda, i posa l’exemple dels quatre mesos de vot anticipat per pujar una participació que ha minvat a cada onada de consultes. Els politics abans esmentats, i altres contribueixen a  prestigiar la consulta davant la ciutadania, i acaba dient que la declaració unilateral d’independència no te lloc a la Constitució, però si amb altres formules i procediments per canviar l’estatus, i deixa indemne de critica la farsa de consulta a la Diagonal per desprestigiar l’actual. En Duran,  amb l’aniversari de l’assassinat a mans franquistes de Carrasco i Formiguera, ens diu que hi ha persones que nomes miren un passatge de la seva vida, el que cridava Visca Catalunya lliure, i que interpreten que la llibertat catalana només es pot resoldre a traves d’un únic camí, i segueix apuntant que no es pot dividir el país, i esmenta el doctor Carles Cardó, que deia que enfortir el valor de la nació esta per sobre de l’Estat, tot i no esmenta que també deia que la independència no es demana, es proclama, i es defensa, lògicament aquesta part l’amaga.

 

Aquest pamflet socialista i del espanyolisme ranci que pregonen, anomenat El Periodico, ha fet un intent desesperat de perjudicar una consulta ciutadana que evidentment no desitgen, ja no per la consulta, però si pel tema, un tema que voldrien mort i enterrat, i que per la seva sorpresa cada cop entre la societat civil emergeix amb força, i més gent desperta de la seva letargia amb més desinhibició, aquest així no es significatiu del seus desitjos no satisfets, i per argumentar-ho, descarreguen tot una sèrie de mentides i demagògies que no s’aguanten per enlloc, diuen que son propagandístiques, home mirat per aquest costat, qualsevol consulta fa propaganda de la qüestió que pregunta, i genera elements de reflexió per expressar la opinió individual, es normal, critiquen les urnes mòbils, que jo sàpiga una urna es una urna fixa o mòbil, i en tot cas podrien preguntar a molts consistoris que han posat mil i una traves per deixar els seus locals municipals pagats amb els nostres impostos, per fer més còmode la consulta, oi Sr. Hereu o Sr. Ballesteros per posar dos exemples socialistes a Barcelona o Tarragona, critica el temps del vot anticipat i el cens, crec que donades les condicions precàries de la consulta a nivell econòmic, el vot anticipat es normal per intentar arribar a més gent, donat el veto de moltes institucions, i pel que fa al cens, el mateix es va utilitzar per exemple per la farsa de consulta de la Diagonal amb 3 milions de pressupost públic, i amb anomalies democràtiques i organitzatives de tot tipus, que naturalment no en parlen. Pel que fa a la declaració unilateral o qualsevol tipus de independència, evidentment no figura a la Constitució de l’estat dominant, i que no en vol sentir parlar, però aquesta legalitat es pot trencar, com ha passat a totes les creacions de nous estats, i crear una nova legalitat, fins hi tot un nen ho entendria. Pel que fa al nostra amic Duran, diu que la llibertat catalana no nomes es pot entendre per una única via, caldria dir-li que ningú al món quan parlem de territoris, l’entén de cap més manera, no existeix, i ni ell ni ningú l’inventarà hores d’ara, o ets un estat o una simple regió més o menys ben o mal tractada dins un estat, no hi ha més. Respecte que enfortir el valor d’una nació esta per sobre d’un estat, que els hi preguntin a tots els nous estats que s’han anat creant les últimes dècades, i li diran clarament que ara no farien un pas enrere, ja que ser un estat es el màxim punt de fortalesa de que pot gaudir una població, la demagògia buida de contingut d’aquest personatge no te límits, i ja seria hora de posar fil a l’agulla per parar-li els peus.