LA CAUSA COMUNA DEL PSOE-C
Aquest moviment polític serà posat en marxa per aquesta formació amb un full de ruta que s’allunyi de les qüestions nacionals, i es centri amb les idees de progrés per competir amb la Casa Gran de CIU.
Raimon Obiols, un dels impulsors opina què la crisi econòmica i del catalanisme ofereixen una oportunitat per una majoria de progrés, i guanyar la centralitat de la societat catalana llençant el producte per la xarxa, i enviant un missatge d’optimisme.
D’altra banda el Conseller Castells en una conferencia a Londres ha dit que Catalunya es el principal motor econòmic de l’Estat, i què recuperarà la capital compartida amb Madrid, demanant neutralitat a l’Estat, i denominant Catalunya com a vella nació què pugui sentir-se Espanya com a seva.
Se’ns dubte aquesta paraula màgica anomenada progrés, es una excusa com un altra per no parlar del projecte polític de l’Estat propi, i la fi d’aquesta unió impossible i tracte injust amb l’Estat Espanyol. Es una paraula que pot anar lligada amb la Independència del país, però aquesta sucursal espanyola del PSOE acusarà de tots els mals els nacionalistes, catalans s’entén, ja què el nacionalisme espanyol que ells pregonen es integrador i mundial, per això ens ha portat a la situació on ens trobem, un estatut recorregut i retallat, i què amb 2 anys i mig ha estat paper mullat, ja què es una llei de fireta, i amb temes com la llei de consultes populars on la ciutadania pot tenir el seu paper democràtic es clarament retardat per les ments socialistes, un país on l’espoli fiscal es va multiplicant, i el nou sistema no preveu pas deixar de munyir la mamella, ells li diuen solidaritat per segui tot com fins ara, i un país on la llengua i la cultura pròpia cada cop es mes banalitzada i perseguida, perquè deixi pas quasi exclusiu a la llengua comuna, i la cultura universal que ens volen oferir.
Aquesta es la realitat, i davant d’això el PSOE-C, que com a bona noticia veu amb preocupació com l’independentisme va escalant posicions a la societat, el vol frenar a base de fals optimisme, i mirar cap un altre costat, com ens va demostrar la Chacon que ja ha oblidat de quin territori va sortir, per servir al regne amb cor i anima.
Perdonin, però la població cada cop mes els veu com un projecte esgotat i contrari precisament al progrés de Catalunya, ja què la seva força es utilitzada per Zapatero per posar fre al territori català com ja ha quedat demostrat en multitud d’ocasions, com en l’últim cas del català oficial a Europa, on ràpidament el PSOE-C ha defensat el govern espanyol de les acusacions de culpabilitat per la situació en que es troba.
Que Castells demani neutralitat a l’Estat des de Londres, es un prodigi d’ingenuïtat o de demagògia barata, què crec es podia haver estalviat, ja que ell sap perfectament que la política de l’estat amb Catalunya sempre ha estat la mateixa mani qui mani, i sempre contraria als nostres interessos, què apart dona vots als partits de l’estat.
En definitiva una fugida endavant amb un projecte espanyolista què cada elecció catalana perd suports, ja què la gent tard o d’hora assumeix la realitat, i aquest fals optimisme els ha portat a un carreró sense sortida nomes subjectat per les seves dues crosses al govern que per aguantar les seves quotes de poder ho han fet possible, però malauradament per ells, la via autonòmica esta esgotada, i la regeneració està en la fugida del maltractador no en fer veure que no ens fa mal, i això es la recepta que ens volen encolomar, tal com fan PP i Ciudadanos, però tot te el seu final i aquest ja s’acosta si tots volem.