ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CATALUNYA REAL

Aquest lema es molt utilitzat per formacions com Ciudadanos, Populars i Socialistes, per intentar vendre que hi ha una Catalunya de seny i ben encaminada que te una serie de preocupacions que curiosament no cal ni que les pensin, ja que aquests mateixos partits els hi poden facilitar i desprès una d’il·lusa, insubmisa i que no te clares les prioritats reclamant coses tant detestables com la democràcia.

Hem vist com Esplugues de Llobregat, una moció de Ciudadanos ha reclamat la senyalització de Transit en català i també en castellà, cosa que ha estat aprovada amb el vot dels tres partits esmentats anteriorment, amb el cinisme infinit de l’últim que ho justifica per imperatiu legal, cosa que directament es mentida ja que mocions semblants amb altres poblacions com per exemple Reus han estat rebutjades amb el seu vot contrari. Per tant la voluntat no es imperatiu, no cal enganyar.

Tanmateix caldria preguntar a Ciudadanos, si realment creuen que això, ells que ho saben, es el que preocupa a la ciutadania, també seria bo justifiquessin el cost que per la mateixa societat suposarà aquest autèntic disbarat, no estariem parlant de malversació de diner públic, ells que sempre hi troben aquesta paraula en qualsevol tema o acció que no els interessa, especialment relacionada amb el procés català.

No hi ha cap demanda social, senzillament perquè no hi ha tema, ja que tothom entén perfectament les senyalitzacions sense problemes. Darrera trobariem la finalitat originaria d’aquest partit, intentar eliminar el català de la vida pública i portar-lo a àmbits privats per veure com la seva agonia el deixa en res, en benefici de la llengua castellana i la seva falsa persecució. Tot això amb ajuda de personatges sinistres (Joan López Alegre) que llencen missatges dient que es normal que les dues llengues pròpies de Catalunya han de ser presents en aquest cas a la senyalització viaria, quan saben perfectament que la llengua propia de Catalunya es el català, ho diu el mateix Estatut vigent, i les oficial les dues. Son coses diferents. Respecte total per totes les llengues, però no imposició i tergiversació de la historia per justificar un genocidi lingüístic que des del Decret de Nova Planta no s’atura.

En definitiva, prepareu-vos per llegir STOP, ATUREU-VOS i PARAR. Si teniu més propostes podem fer un gra retol a cada cantonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.