LA CARTA SENSE RESPOSTA
La carta enviada pel President Mas al president espanyol demanant la convocatòria de la consulta catalana i carregada de raons per exercir el nostre dret a decidir, de moment no te resposta. De fet no te precedents anteriors una petició d’aquestes caràcteristiques, i molt poques a nivell europeu. Es un pas més del procés i crec que totalment necessàri, ja que les coses es poden pensar, dir en veu alta o baixa, però s’han de fer els gestos oficials per fer constar aquestes sense cap mena de fugida endavant. Els partidaris de que no decidim res ara ens diran mil i una excuses, ja que arguments raonables no en tenen per desacreditar el gest, però es un pas més que ja ens permet passar al següent amb els deures democràtics fets.
Com no es estrany en ell, en Rajoy segueix mut davant la carta, i el govern espanyol nomes ha obert boca per desacreditar el Consell Assessor de la Transició Nacional i el seu informe, ja que per ells no te cap validesa constitucional, suposo que amb el Tribunal Constitucional com a referent poques coses queden per dir. La prova no te precedents, i pot ser una bona arma quan totes les portes estiguin tancades per la democràcia. Mentrestant Camacho per no parlar del tema sembla que vol validar un 1,7 de déficit que com ja anunciat Mas ens abocaria a grans retallades inassimilables, i amb la prorroga del pressupost a la cantonada. De fet Camacho recorda que referent a la carta es una trampa ja que es el Congrés de Diputats i no el president el que hauria d’autoritzar una consulta i amb això no desvia el tema central com son la crisi i les retalladles.
Aquesta parodia, anomenada democràcia espanyola fa riure per no plorar, crec que la carta es prou formal i important com per gaudir d’un respecte. La primera resposta amb les vísceres de De Cospedal dient que no te cap validesa les conclusions d’un consell no reconegut per ells, es la prova de que poca cosa hi ha per fer. El seu TC totalment polititzat es l’organ únic que te la clau i evidentment això es com jugar amb les cartes marcades cosa que de cap manera es pot acceptar. Han suspés una declaració que no es una llei i es pensen que tot el que pengi directament a partir d’alli queda invalidat automaticament, cosa que davant el món no s’aguanta per enlloc.
Camacho ja ha qualificat de trampa per no parlar de crisi i retallades, quan per altra banda pretén validar un límit de déficit que sap deixaria a la malmesa societat catalana en unes condicions totalment insuportables. Es un discurs xenòfob i ultra nacionalista que no admet matisos, i que no l’importa en absolut la democràcia i l’estat del benestar de Catalunya. Ho hem vist amb les reaccions a la paraula merda per definir la societat catalana en general i la tebior de la resposta, de fet ultres com la Carme Chacon ni tant sols ho han criticat, ja que la seva preocupació ha estat que dona ales al que ella anomena fanatisme català.
Tota una paranoia, que no ens pot fer caure en aquest joc, i seguir avançant en la mateixa direcció fent els passos democràtics per arribar en les millors condicions al nostre dret a decidir el nostre futur, que malauradament per tots aquests personatges tant sols depèn de nosaltres mateixos.