LA CARTA DEL PRESIDENT MONTILLA ALS AJUNTAMENTS
El president, amb motiu de la diada envia cada any una carta als ajuntaments catalans, on aquest any incideix en el moment delicat que viu el país, i es mostra preocupat per la desafecció cap a Espanya de molts catalans, que ell dona culpabilitat a la sentencia del TC contra l’Estatut, la via que ell defensa i troba encara perfectament útil. La qüestió es si vol prendre el pel a la població, o ha perdut definitivament el rumb.
Assegura a la carta que l’estatut es vigent i útil malgrat la sentència condemnatòria del Tribunal espanyol. Qualifica la situació com gens positiva, i demana esforça de superació, sobretot per la desafecció espanyola de molts catalans. Expressa que defensaran l’estatut amb totes les seves forces, i demana unitat i exigència. Curiosament aquesta setmana es realitzarà una trobada a Sant Pere de Roda dels prop de seixanta municipis que ja s’han declarat moralment exclosos de la Constitució espanyola. De totes maneres el president diu que continuarà cercant els camins per preservar el pacte polític, en que es fonamenta el text català, i exigir el ple acompliment, sense cap renuncia, acaba fent una crida a votar en els propers comicis.
Sembla que el President viu en la seva realitat virtual, i no en vol sortir, parla alegrement de preservar un pacte polític que nomes esta en la seva imaginació, i la d’alguns defensors de l’autonomisme ranci. Crec que no es molt difícil d’entendre que un pacte amb dos parts tant desiguals, s’anomena imposició, per altra banda el tribunal es va encarregar de suprimir el famós tema de les relacions bilaterals, que no es res més que dos que es reuneixen, però tant sols un decideix. Mai hi ha hagut cap pacte, tant sols submissió d’una part sense poder a un altra que el te tot. El president també ens parla d’exigir el ple acompliment i no renunciar a res, jo em pregunto a qui ho exigirà, li han dit ben clar que el límit es el que ha marcat el TC amb la seva sentència, i fins hi tot el seu cap a Madrid, en Zapatero, va dir ben clar que el procés autonòmic havia finalitzat, per tant deixi de enganyar al personal, respecte les renuncies, crec que no recorda que el text original aprovat per un 90% del Parlament amb el seu grup inclòs en el Parlament, al cap de 24 hores ja presentava esmenes per desvirtuar-lo, i ara ens vol parlar de renuncies, on eren durant la negociació a Madrid, ell sap molt be que no eren en el bàndol català, com tampoc ho son ara els seus 25 inútils diputats a Madrid. Per tant prou de falsedats.
Demana la superació de la desafecció espanyola per la sentència, no dic que no sigui un factor a destacar, però crec que el maltracte a Catalunya en matèria d’inversions, infraestructures, espoli fiscal i menyspreu cultural, fa molts anys que dura, ens demostren cada dia que no ens volen, ens insulten, i vostè crida a superar la desafecció, com en una parella si la situació es fa insostenible, el millor es deixar-ho, i emprendre un nou camí, en aquest cas de llibertat, aquell camí que qualifica de impossible o d’aventura, paraula que definiria perfectament la nostra colonització des de fa vora 300 anys.
Mes de 60 municipis i van creixent, ja han mostrat la seva desafecció total cap a aquest tractat anomenat Constitució, que tant defensa, i que tant sols es una evolució de la dictadura anterior, i amb Catalunya com a víctima principal. Hauria de representar a tots els catalans, i especialment interpretar la manifestació del 10 de juliol, que sembla que ràpidament se li ha oblidat.