LA CARTA DE L’ORIOL
La carta llegida per Gabriel Rufian i escrita per Oriol Junqueres a la Conferència Nacional d’Esquerra ha eclipsat en part els acords presos, ja que francament el seu desencert i interpretació de prepotència en algunes de les seves afirmacions van en direcció contraria al vent del país.
Primer de tot, el més gran respecte tant per l’Oriol com la resta de líders i polítics empresonats i exiliats precisament pel procés que la ciutadania els vam validar a les urnes i que al no culminar posterioment al referèndum han patit la privació injusta de llibertat i el trasbals i persecució en el cas de l’exili.
Dit això, dos errades importants que crec cal aclarir i que semblaven ja assumides per tothom. Es parla de no fer declaracions abrandades i excloents amb l’excusa d’eixamplar la base. Cal dir que evidenciar les renúncies que els partits han fet posteriorment a la no aplicació del resultat de l’1 d’octubre es totalment legítim, i posteriorment en els 6 mesos on s’ha obeit exclusivament tots els capritxos antidemocràtics de l’Estat i el seu veto als candidats. Posar en evidència això es una obligació i crec sa per tot el moviment.
Tanmateix l’excusa de la base, crec que ha quedat molt clar amb la declaració de tots els actors espanyols que ni amb el 48, ni amb el 51, ni amb el 80% l’Estat acceptarà el dret a l’autodeterminació ni cap diàleg sobre el mateix i un referèndum acordat. Per tant es una presa de pel que la ciutadania no es mereix de cap manera. Per posar un exemple, la nova virreina Teresa Cunillera ens diu aquest cap de setmana que no sap si les carregues de l’1 d’octubre van ser excessives perquè li falten dades, i un candidat popular Pablo Casado convida als independentistes a marxar de Catalunya. Aquest es el nivell i per tant el que amb un Estat plenament democràtic tindria sentit, aquí es irrellevant.
Un altre gran tema es atribuir-se al seu partit tot el mèrit del referèndum i el victimisme de ser el més agredit per les conseqüències del Procés. Senzillament aquest partidisme, aquest si que exclusiu, es fals i apart dona entendre que encara no han entés el procés de país que fa uns anys que vivim amb els tics autonomistes partidistes de sempre. Cal dir que el mèrit principal del referèndum es de la gent, la mateixa que va començar el mateix, que va amagar les urnes, que va dormir a les escoles, que va posar el seu cos per defensar els vots i que ho ha donat tot. Qui encara no entengui que en el procés d’independència català els partits passen a un segon nivell i que la unitat i la gent son el principal protagonista malament anem. Respecte el victimisme, crec que tothom ha pagat un preu mol alt que no es exclusiva de ningú.
En definitiva, una mala direcció i unes errades que no hi ha dubte no ens portarien a la República. Prou partidisme estèril i més unitat transversal amb generositat.