ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CAMPANYA NO TE LIMITS

Sense categoria

Moltes vegades haureu sentit aquella frase que diu “l’anticatalanisme ven a l’Estat”, es un mèrit que sempre  dona redits, i el podem trobar en àmbits diversos, des de les declaracions del President extremeny que sent vergonya per sentir parlar català al Senat, a Telemadrid, on les pel·lícules amb títol català que guanyen premis els creen repulsió, o els dos diaris ultras esportius de Madrid, on son capaços de manipular unes imatges per donar suport a les seves teories, i el seu estat d’opinió contra un equip en concret.

 

Efectivament la catalanofòbia esta a l’ADN de l’estat espanyol, i sobretot de certes persones que volen crear un estat d’opinió fictici que acaba sent una realitat, el president extremeny com deia sent vergonya al Senat, al sentir en forma oficial català, basc i gallec al mateix nivell que el castellà, diu que les traduccions semblen d’un mon irreal, ja que dos ciutadans del mateix país no poden utilitzar traducció simultània, sense citar evidentment casos com Suïssa o Bèlgica per posar uns casos. Per altra banda a Telemadrid, es critica i molt en Pep Guardiola, per haver respost preguntes en català a la roda de premsa de Londres, així com anglès i francès, i res de castellà, alhora demanen que la pel·lícula guardonada als Goyas “Pa negre”, es tingui sempre present que es “Pan negro”, la versió castellana que poden veure els madrilenys. Per últim els rotatius As i Marca, manipulen la imatge del partit del Barça per poder argumentar que un gol de l’equip blaugrana era en fora de joc,  en un diari desapareix misteriosament el jugador basc que demostrava el contrari, i a l’altre les ratlles del terreny de joc, i davant l’allau de critiques han comentat que ha estat una errada gràfica.

 

Realment jo sento pena al sentir un president, encara que sigui d’una comunitat autònoma, parlar sense cap tipus de pudor i racionalitat, sobre un fet normal, i que si no fos per la baixa qualitat democràtica espanyola, i la gairebé inexistent transició des de la dictadura seria assumida amb normalitat, al entendre tothom que hi ha quatre llengües oficials, i cap esta per sota de les altres, i totes son protegides per igual, la cambra territorial espanyola ha trigat 30 anys per poder parlar en segons quins procediments amb la llengua de cadascú, i no es cap vergonya la traducció, ja que els exemples de Canada o Suïssa per posar-ne dos, demostren una perfecta harmonia de llengües, i demostren com sempre s’omplen la boca des de l’estat espanyol que es una riquesa, ho es sempre que nomes s’utilitzi el castellà evidentment, i per imposició i amb un rang infinitament superior a la resta, jo també sentiria vergonya si el meu sentiment nacional fos espanyol, per sort no ho es. Que podem dir a Telemadrid, on el seu provincianisme i odi a la diferència, critica que pel món hi ha moltes més llengües que la seva,, i per tant la normalitat s’imposa, i no la imposició de l’estat a cop de decret que no es normal, deixant ben clar el seu racisme cultural, al amagar la procedència de la pel·lícula guanyadora i traduint el nom, obviant l’original, es el regne de l’absurd.  Per cert absurd on els dos diaris,, i pamflets madridistes esportius han caigut de quatre potes, no en tenen prou amb els seus fils argumentals que sempre tenen un objectiu clar, sense importar la realitat, que recorren a l’engany, i la manipulació descarada per donar suport als seus pobres arguments, que evidentment no s’aguanten per enlloc.

 

Aquesta es la realitat a l’estat sobre tot el que fa olor al territori català, sigui esportiu, cultural o polític, som tractats com enèmics i aliens a la seva causa, però curiosament tampoc ens deixen lliures, ja que suposo que els diners sempre son llaminers, i no entenen de procedències, excepte els que els paga que ara que celebrarà l’aniversari del famós 23 F., i veurà que va complir perfectament els objectius del cafè per tothom, per deixar la nació catalana en una anècdota.

 

  1. Bones, estic fart de sentir sempre les mateixes paraules i queixes: que si Madrid, que si Espanya, que Zapatero, per TV3, ràdios, diaris, etc. Perquè entre tots plegats no mirem més enllà i girem els ulls cap a Europa. Només amb la internacionalització del conflicte ens em podrem sortir.

    Tenim prous mitjans per fer-ho, un president seriòs, assessors en temes internacionals, casals catalans, eurodiputats catalans, contactes a diversos països europeus… Sempre lligats amb Espanya, pendents del que deixen de fer i faran, amb els partits “nostres” gastant un temps preuat en un parlament que no és el nostre. Defensant l’ús del català en un senat que no és el nostre. A mí, se m’en refot que es parli català, xinès mandarí o pakistaní en un organisme estranger. Se me’n refot del que digui un president d’una autonomia estrangera.Estem malbaratant esforços inútils i no ens centrem en l’important i potser els espanyols és el que volen. Mentrestant Euzkadi té des del principi de la falsa democràcia el concert econòmic i callen com a p…., millors serveis sanitaris i social.

    Els espanyols ja ens coneixen ja… i ens maregen com a pallassos.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.