LA BURLA INFINITA
Desprès de la victòria d’Oriol Junqueras en les Primàries d’Esquerra Repúblicana ara toca fixar la ponència estratègica que haurà de votar la militància. Com ha trascendit fixa el 2031 com objectiu per ser una majoria àmplia i sòlida a favor de la independència, i no inclou ni data ni condicions per a un nou referèndum. Un nou brindis al sol sense cap tipus de credibilitat.
El 2031 ens diuen hi haurà eleccions municipals i aquest partit celebrarà el seu centenari i com a valor simbòlic de la data que coincideix també amb la recuperació de la Generalitat, sense generar expectativa de ser independent, ja que diuen no volen encotillar-se en una data límit, que reconèixen com errada del passat. La idea es consolidar aquesta majoria social que és condició per fer efectiu el dret a l’autodeterminació. Respecte el 2017 ens diuen que assolir una majoria al Parlament no és suficient però si necessari, ja que en cas contrari serà difícil plantejar reptes nacionals i que el poble els doni suport.
Fa dos anys aprovaven el tema de l’acord de Claredat amb una negociació per un referèndum amb 50% de participació i 55% de si per ser efectiu. Ara no entren en les condicions i seria una segona fase. Alhora rebutgen propostes com les de Joan Tardà de deixar de ser un partit exclusivament independentista.
Realment amb propostes com aquestes encara es pregunten perquè han perdut el suport de la ciutadania. Una nova burla a la societat catalana per seguir endavant sense arribar enlloc. Una “enxamplar la base” actualitzada que fa riure per no plorar. Ara resulta que la independència a la carta la fan coincidir amb el centenari del partit, encara no han après que no es seva i que el país és molt més important que un partit polític qualsevol sigui el que sigui. No volen dates, no calen ja està passada 1 d’octubre del 2017, o potser ho han oblidat. Tornen a donar tombs amb recuperar una majoria social, que per si no ho saben ja hi és, ha quedat demostrar, no ha desaparegut, tornen a confondre suport al seu partit amb la independència. Ens volen vendre el xantatge de ser majoria un altre cop al Parlament com a condició, caldria que recordessin que la ciutadania ja els hi va donar i tenien totes les eines per arribar fins al final, i no ho van fer, per tant van demostrar que no era cap condició si no estan disposats a complir amb els seus compromisos.
l’Acord de Claredat de fa nomes 2 anys sembla que ja no val, de fet era un acord que ens deia clarament que el vot independentista tenia menys valor que el vot unionista, tota una declaració d’intencions. Igual de clar que propostes de personatges destacats com Tardà que clarament posen la independència com a secundària.
Encara recordo fa uns quants anys Junqueras i la seva frase “doneum-me 68 diputats i faig la independència”, ara ni amb 68 ni amb 135. No són números nomes. Es voluntat primer i coherència. Dues coses que durant la fase del 2017 van deixar al calaix i que ara no recuperaran.
La burla infinita.