LA BURLA DELS SINDICATS
En Tian Riba descriu perfectament l’esperpent viscut ahir amb una vaga general, on el motiu ja estava superat per l’acord de pau que de moment ha aturat la guerra. Realment no tenia cap sentit i s’han apuntat a la moda imposada des de diversos sectors de la societat contra Israel i que han aprofitat la guerra a Gaza per centrar-se en el tema i oblidant que en el món hi ha moltes injusticies que es veu no mereixen la seva atenció i que la seva hipocresia no els permet.
Els sindicats han perdut la seva funció original i de ser l’eina per defensar el treballador contra el sistema, s’han convertit en part del sistema.
La vaga a toro passat
Tian Riba
És igual que hi hagi un alto el foc a Gaza. Com que la vaga ja estava convocada, doncs la fem igual. Els sindicats majoritaris no es van adherir a la vaga de 24 hores, però sí que van convocar aturades parcials de dues hores per torn i concentracions simbòliques als centres de treball. Però els sindicats minoritaris i els estudiants sí que van posar tota la carn a la graella. I en què va consistir posar tota la carn a la graella? Com van fer saber la “complicitat internacional amb els atacs a Gaza” i com van “exigir la fi de la massacre i la ruptura de relacions amb Israel”?
Doncs tallant en hora punta a la ronda Litoral i a l’AP-7 a Llinars del Vallès, i en diversos punts a l’A-2, la C-25, la C-17, la C-31 i l’N-II. Ole. I no permetent tampoc l’accés dels camions al port. La classe treballadora tocant els ous a la classe treballadora per un conflicte que dos dies abans s’havia acabat, bé o malament.
I després hi va haver el tema Rodalies, que sempre menja a part. Es van suprimir una desena de trens per problemes amb els serveis previstos. Resulta que Renfe no va informar dels serveis mínims i a les pantalles apareixien uns trens que a l’hora de la veritat no existien, i alguns passatgers es van trobar que els trens que esperaven agafar no apareixen mai a l’estació. I, a la tarda, retards a totes les línies per la protesta a Sants.
Molt a favor de les vagues. Molt. Però les vagues van néixer per pressionar els patrons i els polítics. El problema no és fer manifestacions ni bloquejar eixos de transport i infraestructures essencials. Això es fa i es farà per tenir ressò i aconseguir un objectiu econòmic o polític. Però és que la vaga d’ahir no servia absolutament per a res. Als sindicats els surt gratis manifestar-se contra Israel. És políticament correcte. No té res de revolucionari. Ara, quan s’han de mullar per causes locals, aleshores els tremolen les cames.
Encara que ni els sindicats —ni la patronal, no ens enganyem— no acabin de trobar el seu lloc en el món en una economia que ja no té res a veure amb la del naixement dels sindicats al segle XIX, malgrat la manca de creativitat per reinventar-se i ser útils de debò, sempre tenen espurnes de creativitat. Els sindicats de Renfe han arribat a convocar vagues preventives cada vegada que sentien a parlar del traspàs a la Generalitat.
Doncs bé, ahir els sindicats van patentar una altra novetat, aquesta encara més innovadora. La vaga a toro passat. Dos anys de massacre a Gaza i van i fan una protesta quan la guerra ja s’ha acabat. No pateixin. Tenen on triar i remenar. La guerra del Vietnam, totes les guerres dels Balcans, la Guerra Civil espanyola, el desembarcament de Machurucuto o la guerra del Totoposte. Esperem futures convocatòries.
Per posar-se drets i aplaudir.