ALBERT CORTES MONSERRAT

El cop de porta del govern espanyol a flexibilitzar els objectius de dèficit a Catalunya, i que aquesta demana amb insistència, ho justifiquen com una distribució equitativa dels pesos de l’ajustament. Realment el marge de maniobra tant sols ha estat reservat per l’estat central, i curiosament les autonomies amb serveis tant essencials com educació i sanitat no tenen cap tipus d’alleujament, i se’ls demana que ho respectin, ja que si juguen la reputació. Tot una burla de grans dimensions.

Efectivament, Catalunya amb els recursos que genera no tindria cap problema per acomplir els compromisos amb Europa, per això demana a l’Estat que no es reservi per ell el marge de maniobra aprovat a Madrid, ja que això repercutirà directament amb la prestació dels nostres serveis essencials, alhora els ministre espanyol Montoro, adverteix que no es demani flexibilització de dèficit per no perdre credibilitat davant els mercats i inversors. Ha insistit que haurà de ser l’1,5 del PIB per assolir el 5,8 compromès per l’Estat davant la Unió Europea, parlen de que tots estem al mateix vaixell, i s’ha distribuït equitativament, fent cas omís de les queixes catalanes que adverteixen de la inviabilitat del compliment.  Per altra banda Catalunya dona a Rajoy un any per cedir la gestió del Prat amb criteris estrictament empresarials per a Barcelona i Madrid. El grup de treball d’infraestructures català, va fer aquesta petició a la ministra de Foment, que es va mostrar satisfeta i decidida a obrir una comissió de treball. Pel que fa al Port de Barcelona la ministra ha passat el mort dels accessos viaris i ferroviaris a la Generalitat, i ho remet a un finançament ambigu i privat, donant llargues a una de les obres mes necessàries pel nostre desenvolupament econòmic.

La presa de pel es monumental, ara resulta que la Unió Europea dona un objectiu de dèficit per tothom, finalment el govern espanyol se n’adona que no hi pot arribar, el flexibilitza, i dona una quantitat superior més assumible, encara que amb dificultats, i alhora de distribuir-lo, l’estat central te un marge a l’alça de més d’un punt, i les autonomies dues dècimes que pràcticament deixen les coses com estaven, i amb uns objectius molt més alts. Des de Catalunya ja s’ha posat el crit al cel, però el ministre ha reclamat que no hi hagi queixes, i que el repartiment es equitatiu, m’agradaria saber que deu significar aquesta paraula pel ministre, i parla de tots en un mateix vaixell, una cosa es estar en el mateix, i l’altre que 3 remin i 300 viatgin còmodament seguts a la seva cadira. El cert es que Catalunya no cobra els deutes pendents amb l’Estat, ha fet més esforços de contenció que ningú, i ara rep aquesta medicina segons l’Estat equitativa, quan moltes comunitats no han fet els deures i per suposat l’estat central es dona totes les facilitats per poder acusar les autonomies del dèficit, amb un estat autonòmic que sembla que ja poca gent es creu. Es una burla total a Catalunya, que se li aplica la recepta de sempre “pagar i callar”, la pregunta es fins quan seguirem jugant a aquest joc. No acaben aquí les preses de pel, pel que fa l’aeroport, s’amenaça en demanar una cessió de la gestió en un any de marge, i tots surten molt satisfets de la reunió, amb el gran resultat per part de la ministra de crear una comissió de treball, o sigui res de res, la pregunta seria, i d’aquí un any que. Tots plegats saben perfectament que la gestió individualitzada del Prat nomes la tindrem amb un estat propi, el demes es una burla. Pel que fa al port barceloní, i les tant reclamades vies d’accés per no perdre grans oportunitats de negocis, la resposta ja la sabem, tant els fa, i un cop més cap concreció amb el gran perjudicat Catalunya com a telo de fons.

En definitiva es un tracte abusiu i colonial que no te remei, la pregunta seria si el govern català li importa això o vol seguir mirant cap un altre costat, veien com el país s’enfonsa sense remei.