LA BURCA I LES MESURES CATALANES PER LA CRISI
Sense categoria
Aquests dos temes aparentment sense cap relació, avui a Catalunya tenen un punt en comú, que es la demagògia que els envolta en determinats cercles. Per una part Lleida ha estat la primera ciutat a legislar sobre la burca, i ho ha fet amb valentia, i per damunt de tota aquesta sèrie de progressisme barat que intoxica molts cops. En un altra àmbit el govern de la Generalitat ha adoptat les mesures urgents per combatre la crisi, i que bàsicament son una copia de les ja adoptades a Madrid, amb alguna diferència, i on les xifres que es pensen estalviar mai recullen que la nostra sagnia més greu es oficial, i es diu Estat Espanyol.
El ple de l’ajuntament de Lleida ha prohibit l’ús del vel integral als espais municipals, amb una moció am el suport de CIU, PSC, PP i un regidor no adscrit, el vot contrari d’ICV, i l’abstenció d’ERC. Els arguments favorables han estat que aquesta vestimenta atempta contra la dignitat de la dona, i es discriminatori del principi d’igualtat entre homes i dones, ERC ha criticat les presses, i ICV la considera innecessària i contraproduent, apart de crear un clima que afavoreix la xenofòbia. Aquest debat ja ha arribat a estats com França, Bèlgica o Itàlia, i aquí a Catalunya partits com el PSC, CIU o ERC han votat de manera diferent el mateix tema en diferents ciutats
En un altre àmbit, i en reunió extraordinària el Conseller Castells ha anunciat les mesures per reduir el dèficit públic, i ser cada cop més pobres, les principals son amb els sous i els impostos, els primers amb la reducció del sou dels funcionaris amb una mitjana d’un 5%, i alts càrrecs fins a 15%, també la pujada d’impostos com el de transmissions patrimonials o el de matriculació pels vehicles més contaminants. Segons les previsions l’estalvi serà de 1500 a 1700 milions d’euros.
En el tema de la burca, crec que sobrepassa el tema religiós, i els seus símbols variats que simplement donen publicitat d’aquestes creences a la persona que els porta, o que vol fer veure la seva identificació amb aquell grup en concret, però la burca musulmana creua la frontera religiosa, per entrar amb la denigració de la persona humana, i concretament del gènere femení, on en nom d’unes creences espirituals, la identitat i dignitat de la dona queden anul·lades. Davant el fenomen de la immigració i les noves cultures que conviuen entre nosaltres cal ser respectuosos, però el fanatisme religiós que anul·la la voluntat de la persona per convertir-la en un objecte, o que tot el seu mon giri al voltant d’això, aïllant-lo de la realitat, crec que s’ha de combatre com a delicte sigui la religió que sigui. El vel en concret humilia a la dona, i com amb moltes religions la converteix en un esser curiosament sense anima, i al servei de quatre bojos sense escrúpols. Es totalment demencial que en el segle que vivim pugui haver una violació flagrant dels drets humans com aquesta, en nom d’una suposada divinitat espiritual, i unes suposades regles. La religió o religions han fet molt mal, i cal actuar contra aquesta xacra que en un país anomenat civilitzat, i amb un mínim de respecte a les persones no pot permetre, i ha de portar aquestes practiques al terreny personal i privat on no pot interferir, però no al col·lectiu. Crec que una societat es laica per natura, i desprès ha de demostrar respecte a qualsevol creença, però no a costa de la retallada de drets de les persones. Prou d’aquest fals progressisme, que per exemple gasta ICV en aquest i altres temes i que no porta enlloc.
Pel que fa a les mesures econòmiques, son les mateixes més o menys que ha dictat el govern espanyol com no pot ser d’altra manera, no hi ha poder per fer res més, i em sembla d’un cinisme escandalós parlar de mesures per reduir el dèficit, i lluitar contra la crisi escandalosa que patim, i que ens fa mes pobres, i no denunciar aquests 22 mil milions d’espoli fiscal que son la vertadera causa del nostre drama, i que evitarien haver de fer qualsevol mesura, i avançar ràpidament en el nostre estat del benestar. El govern català suposo troba aquesta situació normal, i considera totalment normal l’espoli que patim. Es una autentica vergonya legitimar el robatori, i haver de seguir subvencionant el lladre.
En definitiva son dos casos que ens porten a la idea d’aquesta demagògia imparable,que s’estén per la societat, i que un moment o altra s’haurà d’aturar.
Sense ganes de parlar-ne massa (som dissabte…), l’utilització de la burca la trobo tant improcedent com la necesitat de tops, minifaldilles i altres vestimentes per des-cobrir el cos de la dona perquè aquesta es senti “acceptada” per l’entorn social (encara que m’és més agradable la visió d’un cos mig descobert que no pas enfonsat dins la burca).
Trobo bé la prohibició per raons de seguretat (no se sap si és una dona, un home o un goril·la, per exemple). Apart: que et deixen entrar amb el casc posat d’una moto a dependències públiques o a un banc? No, doncs allevorens, el mateix a la burca o al llençol.
Les religions han fet tant de mal -i de bé- com altres manifestacions de l’ésser humà (la política, la econòmia o la ciència, per exemple). I la burca no és un vestit legislat per l’Islam. O sia, que la prohibió de la burca no té res a veure amb una suposada islamofòbia, xenofobia o altres fobies semblants.