LA BOGERIA
Avui 26 d’abril i concretament a unes dependències del Parlament Europeu es celebra una conferència del Grup Aliança de Demòcrates i Lliberals per Europa que vincula el desig d’independència a problemes psicològic i psíquics. l’Acte es a iniciativa de Teresa Giménez Barbat, dipudada catalana d’UPyD i porta per títol “Nacioanalismos perpetuos?”. En el mateix el neurocientífic i simpatitzant del mateix partit Adolf Tobeña vol explicar el desplegament d’entusiasme i fervor amb vessant psicològica que queda tapada pels vectors econòmics i polítics.
La difusió ja ens diu que els deliris transitoris poden fer forat en algunes col·lectivitats de manera inexplicable i que necessitarien d’una intervenció psiquiatrica. Per descomptat la vinculació d’aquests fenomensa règims totalitaris també es marca de la casa.
Realment la bogeria del nacionalisme fatxenda i caspós d’aquest partit en fase de desaparició i de mentalitat totalitaria i ultra com la que va ser la seva líder fins fa uns mesos Rosa Diez arriba a límits insospitats. Voler trobar l’explicació del desig de llibertat d’un poble en transtorns de la ment es tant insultant i cínic com paranoic.
Una falta de respecte a qualsevol proposta democràtica que no lligui amb els objectius de la seva formació. Una falta d’anàlisi total. Mirar a un altre costat o senzillament no poder rebatre els arguments eocnòmics i polítics que hi ha majoritàriament amb conflictes d’aquest tipus, i un menyspreu fins hi tot als sentiments d’un poble i que individualment han de ser absolutament respectats com els de qualsevol altre en sentit contrari.
Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.
Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests desproposits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.
Vostè escriu:
“Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.”
Tot i que una majoria molt nombrosa d’una comunitat sigui d’un mateix parer, això no vol dir que la ínfima minoria estigui “equivocada”. Poso com a exemple la “civilitzada” societat alemanya dels anys 20-30, i l’ascens del nazisme; i la bona rebuda que va tenir aquest ascens en molts estrats socials de diferents països dels anomenats “civilitzats”.
“Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests despropòsits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.”
Al Parlament europeu (a qualsevol parlament) crec jo que s’hauria de poder parlar de tot, i des de tots punts de vista. I discutir i argumentar; mai censurar. Vostè, amb tota legitimitat, pot sentir-se ofès pels personatges i les idees que aquests defensen, però honestament no pot demanar -en nom de la llibertat- que se’ls impedeixi la seva exposició. Es posar-se al mateix nivell que les persones d’UPyD quan volen fer callar a segons quines persones per raó del missatge que difonen.
Millor és que xerrin tot el que han de xerrar, i, a l’hora de les preguntes i dubtes, deixar-los amb les vergonyes a l’aire… O votar a qualsevol altra llista electoral.
Atentament
La llibertat d’expressió no ha de ser coartada es evident. De totes maneres tot te uns límits. Assimilar voluntat d’un poble cap a l’autodeterminació amb poc més que una tara mental es un insult i menyspreu que crec no es pot tolerar en qualsevol democràcia avançada i institució que fomenti el respecte i el debat com a lema. Pel que fa a la primera part evidentment que no vol dir que una gran majoria l’encerti com be posa en l’exemple, però mai es pot arribar a ofendre en aquests termes com han fet UPyD.
Salutacions
Albert Cortés
Gràcies per la resposta.
La meva opinió, en aquest tema, no és la mateixa que la de vostè.
Qui i on s’ha de possar els límits al dret a la llibertat d’expressió? Com diría en Léo Ferre: “le Code Penal”.
L’ofensa pot ser variada i poc coherent: A uns l’ofensa arriba en forma de poema, titelles o dibuixos, i a altres pel mateix, però amb un missatge diferent. Totes dues opcions, al meu parer, pequen de manca de respecte vers l’altre. Caldrià prohibir aquestes expressions? Penso que no; haurià de ser el seny i el cor de cadascú que portés la derrota del vaixell vers a bon port (intentem, però, no caure amb la vanagloria dels constructors del Titànic); sense oblidar-nos de la responsabilitat.
En resum: que si els d’UPyD o l’Otegui volen parlar a on sigui, que ho puguin fer… I també que puguin rebre -tant els uns com els altres- respostes o punts de vista diferents. Llastima que moltes vegades les dues coses no puguin ser realitat…
Atentament
Gràcies pels comentaris. Parcialment dacord. Evidentment que poden parlar allà on vulguin i debatre punts de vista. Segueixo creient que la comparació que volien expressar en el seu acte tenia una base d’insult i menyspreu que vingui don vingui no es pot tolerar. La civilització i el diàleg no es poden basar en aquestes coses. Una opinió diferent no pot ser interpretada com malaltia mental que es el que volien equiparar.
Salutacions
Albert Cortés