ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA BOGERIA

Avui 26 d’abril i concretament a unes dependències del Parlament Europeu es celebra una conferència del Grup Aliança de Demòcrates i Lliberals per Europa que vincula el desig d’independència a problemes psicològic i psíquics. l’Acte es a iniciativa de Teresa Giménez Barbat, dipudada catalana d’UPyD i porta per títol “Nacioanalismos perpetuos?”. En el mateix el neurocientífic i simpatitzant del mateix partit Adolf Tobeña vol explicar el desplegament d’entusiasme i fervor amb vessant psicològica que queda tapada pels vectors econòmics i polítics.

La difusió ja ens diu que els deliris transitoris poden fer forat en algunes col·lectivitats de manera inexplicable i que necessitarien d’una intervenció psiquiatrica. Per descomptat la vinculació d’aquests fenomensa règims totalitaris també es marca de la casa.

Realment la bogeria del nacionalisme fatxenda i caspós d’aquest partit en fase de desaparició i de mentalitat totalitaria i ultra com la que va ser la seva líder fins fa uns mesos Rosa Diez arriba a límits insospitats. Voler trobar l’explicació del desig de llibertat d’un poble en transtorns de la ment es tant insultant i cínic com paranoic.

Una falta de respecte a qualsevol proposta democràtica que no lligui amb els objectius de la seva formació. Una falta d’anàlisi total. Mirar a un altre costat o senzillament no poder rebatre els arguments eocnòmics i polítics que hi ha majoritàriament amb conflictes d’aquest tipus, i un menyspreu fins hi tot als sentiments d’un poble i que individualment han de ser absolutament respectats com els de qualsevol altre en sentit contrari.

Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.

Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests desproposits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.

  1. Vostè escriu:

    “Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.”
    Tot i que una majoria molt nombrosa d’una comunitat sigui d’un mateix parer, això no vol dir que la ínfima minoria estigui “equivocada”. Poso com a exemple la “civilitzada” societat alemanya dels anys 20-30, i l’ascens del nazisme; i la bona rebuda que va tenir aquest ascens en molts estrats socials de diferents països dels anomenats “civilitzats”.

    “Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests despropòsits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.”
    Al Parlament europeu (a qualsevol parlament) crec jo que s’hauria de poder parlar de tot, i des de tots punts de vista. I discutir i argumentar; mai censurar. Vostè, amb tota legitimitat, pot sentir-se ofès pels personatges i les idees que aquests defensen, però honestament no pot demanar -en nom de la llibertat- que se’ls impedeixi la seva exposició. Es posar-se al mateix nivell que les persones d’UPyD quan volen fer callar a segons quines persones per raó del missatge que difonen.
    Millor és que xerrin tot el que han de xerrar, i, a l’hora de les preguntes i dubtes, deixar-los amb les vergonyes a l’aire… O votar a qualsevol altra llista electoral.

    Atentament

    1. La llibertat d’expressió no ha de ser coartada es evident. De totes maneres tot te uns límits. Assimilar voluntat d’un poble cap a l’autodeterminació amb poc més que una tara mental es un insult i menyspreu que crec no es pot tolerar en qualsevol democràcia avançada i institució que fomenti el respecte i el debat com a lema. Pel que fa a la primera part evidentment que no vol dir que una gran majoria l’encerti com be posa en l’exemple, però mai es pot arribar a ofendre en aquests termes com han fet UPyD.
      Salutacions
      Albert Cortés

    2. Gràcies per la resposta.

      La meva opinió, en aquest tema, no és la mateixa que la de vostè.

      Qui i on s’ha de possar els límits al dret a la llibertat d’expressió? Com diría en Léo Ferre: “le Code Penal”.
      L’ofensa pot ser variada i poc coherent: A uns l’ofensa arriba en forma de poema, titelles o dibuixos, i a altres pel mateix, però amb un missatge diferent. Totes dues opcions, al meu parer, pequen de manca de respecte vers l’altre. Caldrià prohibir aquestes expressions? Penso que no; haurià de ser el seny i el cor de cadascú que portés la derrota del vaixell vers a bon port (intentem, però, no caure amb la vanagloria dels constructors del Titànic); sense oblidar-nos de la responsabilitat.

      En resum: que si els d’UPyD o l’Otegui volen parlar a on sigui, que ho puguin fer… I també que puguin rebre -tant els uns com els altres- respostes o punts de vista diferents. Llastima que moltes vegades les dues coses no puguin ser realitat…

      Atentament

    3. Gràcies pels comentaris. Parcialment dacord. Evidentment que poden parlar allà on vulguin i debatre punts de vista. Segueixo creient que la comparació que volien expressar en el seu acte tenia una base d’insult i menyspreu que vingui don vingui no es pot tolerar. La civilització i el diàleg no es poden basar en aquestes coses. Una opinió diferent no pot ser interpretada com malaltia mental que es el que volien equiparar.
      Salutacions
      Albert Cortés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.