LA AMBIGUITAT CALCULADA DEL SR. MAS
Arrel d’un article del Sr. Mas en el Bloc gran del Sobiranisme, Blocgran.cat, i on cada setmana un personatge aliè als col·laboradors habituals escriu unes reflexions relacionades amb el sobiranisme, i què mereixen ser comentades.
Primer i mitjançant una anècdota viscuda ens parla de que els catalanistes tenim la sensació d’haver arribat a un carreró sense sortida amb l’estat espanyol, i que aquest no respecta cap pacte assolit amb Catalunya, com el recent Estatut. Parla de la fi de la pedagogia i l’objectiu de fer-nos respectar, i això nomes s’aconseguirà des de l’enfortiment nacional de Catalunya, i l’increment de la nostra sobirania en el marc de la Unió Europea..
Tot seguit ens parla del sentiment personal de la sobirania dins d’un mon globalitzat, i que el que primer cal es refundar el catalanisme per integrar una majoria de la població i aplicar el dret a decidir sense mes límits que la pròpia evolució de la societat, i sobre els temes que mes li preocupin.
Per acabar lloant la tasca de Convergència en aquest projecte, utilitzant paraules com sobirania plena o mes quotes de llibertat.
Tot unes declaracions de bones intencions, i que comparades amb els temps de l’època Pujoliana on la implicació amb l’Estat, i el somnífer al país era la recepta màgica son un avenç considerable i fan patxoca de llegir, però hi ha una cosa invariable, i aquesta es la de no dir les coses pel seu nom i fer-se servir de l’ambigüitat calculada al mil·límetre, amb expressions com l’increment de la sobirania, sobirania plena o mes quotes de llibertat per no arribar al fons de la qüestió sense por com ens explica que no te.
Una nació o es sobirana o no ho es, no hi ha termes mitjos, ni increments, ni sobiranies plenes. Un estat es completament sobirà i independent dintre el teixit inevitable d’aquest mon global, amb un color en el mapa, i on les decisions internes nomes les decideix ell, altra cosa es ser una regió o autonomia, on la majoria de les coses les decideix un tercer amb el que tot això comporta, i on els teus interessos sovint no son respectats perquè simplement no ets ningú.
Aquest es el pas que ha de donar Convergència sense por i pensant que les enquestes i estudis son favorables, i molt mes que ho serien amb una visualització del procés independentista. El que no es seriós es escriure aquest article i que el seu soci d’Unió es el primer en no voler integrar-se en aquest procés , perquè la seva prioritat es Madrid.
Això no crea trempera, i dintre el seu Consell Nacional te gent com en Lopez Tena que deixa la seva ambigüitat a banda i ja ha decidit en quin bàndol vol estar, no es pot acontentar a tothom o es blanc o negre, el terme mig significa mes desafecció i mes mediocritat en la política catalana. No insisteixi en el que defineix com un atzucac i sigui valent dient les coses pel seu nom.