JUGADA MESTRA
Els nostres grans partits independentistes ho han tornat a fer, ara amb una nova jugada d’astucia han acordat amb PSC i Comuns una modificació a la Llei de Política Lingüística per posar per primer cop el Castellà com a llengua per utilitzar a l’escola. Fantàstic.
Efectivament, no es una broma, la proposició acordada per respondre a la imposició del 25% de castellà a les aules es precisament donar llum verda al mateix per primer cop. Ens diuen que la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge es el català, però per primera vegada intrudueix el castellà com a llengua que utititza l’escola i establex que seran els centres els que decideixin els seu us atenent a cada situació sociolingüística i eviten parlar de percentatges. Elimina també de la norma que l’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu català ha de rebre suport especial i addicional d’ensenyament en català.
La polseguera que ha aixecat aquesta presa de pel, s’afegeix que darrera la foto de presentació, se’ns diu que es per protegir la llengua catalana. No s’ha parlat amb les entitats per exemple que ja han expressat el rebuig. Per reblar el clau Junts ara ens diu que congela de moment l’acord signat ja que diu ha de gaudir de més consens, en un nou gir esperpèntic. Fins hi tot el President Puigdemont ha rebutjat aquest acord.
Com es pot comprovar, aquest Govern format per dos partits sense cap intenció de complir el contracte de la independència, i amb l’objectiu del retorn al plàcid autonomisme sense més, han tornat a creuar una línia vermella, com es la defensa de la llengua. Una presa de pel intolerable. Per una banda pacten aquesta nova immersió amb dos partits nacionalistes espanyols que mai farien res pel català com PSC i Comuns, i per postres posen per primer cop com a llengua a utilitzar el castellà i per reblar el clau ho deixen com a responsabilitat dels Centres.
Per arrodonir aquesta vergonya, Junts es veu que no sabia abans de signar que volien més suports i ara espantada per les reaccions contràries fa mig pas enrere de cara a la galeria. Tot plegat ens posa davant el nas la misèria dels nostres partits. Aquell 52% que tant buscaven i que havia de permetre donar un salt qualitatiu i que nomes ha servit per col·laborar amb l’Estat, obeir la seva repressió i decisions judicials, permetre i col·laborar amb la destrucció de la immersió lingüística i aparcar la independència en benefici del mentrestant indefinit.
Una vergonya que per dignitat ja nomes pot ser respost amb la retirada del vot, no em representen.