ALBERT CORTES MONSERRAT

En unes declaracions l’expresident Jordi Pujol ha dit que el país necessita una estrebada, aixecar el seu to, la seva moral, i el sostre de la seva il·lusió, ja què cal trobar la manera de que la nació s’estimi i s’agradi críticament.

Ens explica que ell no va intervenir en el cap de llista de les europees, i torna a llençar un altra perla en forma de “fa molt temps que el govern espanyol en pren el pèl”,  “ens han perdut el respecte ja que no poden prometre tot per no fer res, no es un govern seriós, per tant cal trobar un projecte de país seriós, i saber a quin nivell volem posar Catalunya”.

 Finalment ha fet menció de que donat que al País Basc l’esquerra abertzale no es presenta, pot fer que la gent voti partits nacionalistes com Aralar, EA o PNB, i una part aniran a la abstenció.   Pel que fa a Galícia vaticina victòria del PP, però PSG I BNG sumaran per fer govern.

S’ha de reconèixer el seu coneixement del territori, la seva gran oratòria, el seu prestigi com a polític guanyat a pols, i la seva bona imatge, però segons quines declaracions sonen a cinisme monumental, ja què demanar ara un salt endavant, un projecte de país seriós i il·lusionant, i preguntar-se a quin nivell volem posar Catalunya, no es de rebut i embruta la seva trajectòria.  Caldria dir que aquestes qüestions no les va aplicar mai en 23 anys al capdavant de la Generalitat, i nacionalment el  territori estava en via morta, tot hi les preses de pel i aixecades de camisa rebudes des de la capital de l’imperi, i on vostè tant sols aplicava  la recepta de recollir les engrunes que ens donaven els governs de torn a les Espanyes, i promocionar-les com autentiques proeses, apart de col·laborar i triar governar amb ells, i defendre la possible entesa  de Catalunya dins Espanya què ja s’ha demostrat que si no es per convertir-nos en una regió més, sense cap veu ni vot es impossible.

Respecte al País Basc, no es que l’esquerra abertzale no es presenti, sinó que l’estat de dret espanyol en una mesura antidemocràtica, no permet la seva activitat, i es permet el luxe de deixar una bona part de la població sense dret ni vot, això es simplement un frau inconcebible en plena Europa Occidental i tots els veritables demòcrates com es el seu cas ho han de denunciar per damunt de tot.

Deixant de banda el partit que representa, i la gent que l’ha mantingut des de l’ombra, si la seva política en matèria nacional s’hagués bastit d’ambició, i no de covardia i submissió, hores d’ara el somni podria ser una realitat o està molt proper, per tant no tregui pit amb coses obvies què mai va executar quant en tenia la oportunitat, i assumeixi que en aquest aspecte no va estar a l’alçada del que el càrrec li demanava per impulsar aquesta nació a la primera divisió, i no fent volar coloms amb una autonomia de tercera.