JOAN TAPIA I ÀNGEL ROS: DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA
Efectivament, hi ha persones dins de Catalunya amb un objectiu molt clar, intentar des legitimar i frustrar el procés independentista amb arguments falsos i fins hi tot admetent que hi hagi una majoria, sempre troben una excusa per deixar-lo fora de joc.
El periodista i exdirector de la Vanguardia Joan Tapia augura que el fantasma independentista generarà inestabilitat el 27 S, i ens diu que Catalunya serà el que els catalans vulguin, però d’una forma reflexionada o pactada, no amb el dit i fet. Ens avisa que la política fora de la realitat no porta enlloc, i que no es pot fer la mateixa nomes amb il·lusió ja que quedar fora de la realitat física i de la gravetat no porta enlloc, no pot entendre que la meitat dels catalans vulgui imposar el seu model a l’altra meitat i a una Espanya i Europa que no son independentistes.
Per altra banda l’alcalde de Lleida avisa a CIU i ERC que gestionar expectatives és més complicat que gestionar il·lusions, i vol seny després de les Eleccions per reconduir la situació. Considera que hi haurà una frustració i diu que el concepte de plebiscitàries no existeix, i serà problema tant si l’independentisme obté una majoria clara com si no, ja que la ciutadania voldrà els passos promesos per la ruptura. Per últim ens diu que avançar les eleccions mai es bo per una democràcia.
En Tapia, parla d’una opció que ha marcat les mobilitzacions més importants de la historia de Catalunya com un fantasma i no com el que es, una proposta real. Per una part serem el que vulguem ser però amb condicionants ja que ha de ser reflexionat i no a dit. Suposo que voler votar en una democràcia no es fer res per imposició, vers al contrari, és de la manera que es resolen les coses en aquest sistema. Parla de la independència com una il·lusió com si fos una cosa extraterrestre que mai ha succeït enlloc i que ningú ha vist. Ens torna a parlar d’imposicions d’una meitat a l’altra, cosa que no sap per les proporcions que ens comenta, i curiosament si que troba acceptable que la meitat que diu ell no independentista imposi el seu criteri a l’altra meitat. Curiosa manera d’entendre una democràcia, i tot per dissimular al màxim la seva oposició al projecte. Tranquil que també podrà exercir el seu dret a vot, per sort per ell, els independentistes som molt més democràtics que ell.
En Ros demana seny desprès de les Eleccions, i parla de frustració encara que hi hagi una majoria clara. Jo diria que la frustració serà seva ja que apart de formar part d’un partit mort a Catalunya, li caldria una lliçó de sistema democràtic, ja que el full de ruta hi serà, i amb majoria simplement s’exercirà com no pot ser d’altra forma. El caràcter plebiscitari legalment no existeix, però els ciutadans el fàrem plebiscitari, recordant que un Referèndum que seria la primera opció, l’Estat espanyol i el seu partit entre d’altres ens el nega aquest dret per greus mancances democràtiques, per tant no queda altre opció, i com deia al Tapia, tranquil. que podrà posar la seva papereta, i posteriorment li exigirem respecte la majoria, suposo que en serà capaç.