JO TAMBÉ M’ACUSO
Avui veurem com la democràcia es jutjada per uns Tribunals espanyols que polititzats i utilitzats fins al moll de l’os fan aquesta feina que evidentment els allunya de la seva funció en qualsevol Estat democràtic.
Donar la veu als ciutadans, escoltar la societat a la que representes i finalment utilitzar el vot com element decisori hauria de ser el més normal en societats avançades i democràtiques. El sistema es i hauria d’estar fet precisament per la societat a la qual regeix per la seva convivència. Aquesta ha de ser el principi i el final de qualsevol sistema democràtic.
Tanmateix quan el sistema pretén dominar la societat que representa, i pretén posar la llei com obstacle per qualsevol demanda col·lectiva alguna cosa falla.
l’Estat espanyol es evident que no ha superat, ni ha volgut superar les seves estructures hereves d’un règim dictatorial i ha mantingut sota una cap de modernitat i suposades dosis de llibertat la mateixa essència que segurament fins ara mai havia estat posada a prova. Les demandes catalanes han fet saltar pels aires un sistema caduc i controlat, on per exemple el partit del règim anterior es perfectament legal i on la Fundació amb honor i gloria del Dictador sanguinari rep subvencions. De fet el Partit que ara governa a l’Estat encara no ha condemnat el franquisme. Podriem seguir i seguir, però crec que no cal seguir amb aquesta farsa.
Perquè realment el judici del 6F va d’això en molta mesura. Uns fets absolutament normals amb una democràcia, capgirats i repudiats precisament per això, per normalitat democràtica. Un segon fet en la mateixa línia, seria que l’Estat per primer cop va veure com durant un dia va deixar d’exercir el seu poder sobre el territori català, veient impotent com res va poder fer per evitar que més de 2 milions de persones exercissin el seu dret a vot sense embuts. Tot plegat massa per un Estat que combat la democràcia amb comparacions amb el nazisme continuades com ens va mostrar Garcia Albiol en referència al suport que avui rebran les persones jutjades amb clar prova del tarannà que impera en segons quines latituds, i el que es tolerable per l’Estat i el que no ho es.
Avui, el procés català farà una demostració més, i reafirmarà que ni les amenaces, ni la manca de democràcia, ni la nul·la separació de poders espanyol, ni la prepotència en forma de diàleg de sords del Govern espanyol podran aturar un poble que simplement vol decidir el seu futur votant. Tant simple com això.
Per últim, donar les gràcies als 3 representants injustament asseguts a la banqueta dels acusats i que avui ens representen a tots. Gràcies per haver agafat el clam del poble i posar rumb al dret a decidir al nostre futur, per la meva part mai ho oblidaré i crec que el país tampoc ho hauria de fer.