JO TAMBÉ CREMO LA CORONA
Avui s’ha celebrat la farsa de judici als 16 joves acusats de cremar fotos dels Reis a Girona, en solidaritat amb en Jaume Roure i Enric Stern, primers en ser jutjats pel mateix motiu.
El lema de la campanya per defensar aquests joves d’aquests injustos delictes, i que portaven imprès a la samarreta “Jo també cremo la corona” ha fet retardar el judici, i finalment han entrat a l’Audiència Nacional, tribunal hereu del franquisme amb la samarreta a l’inrevés, cosa ja de per si esperpentica i amb un jutge de nom Vazquez Honrubia que amb la seva croada contra qualsevol llengua que no sigui el castellà i en to de burla ha sol·licitat l’intèrpret pels acusats, que aquest cop han pogut declarar amb la seva llengua tot hi el menyspreu del jutge en qüestió.
Finalment han quedat absolts per considerar el delicte de desordres públics, enlloc d’injúries a la corona.
Les mobilitzacions de suport han estat nombroses, i davant la passivitat un cop mes de la classe política catalana que simplement acata tot el que el sistema estatal decideix, s’ha reclamat respecte, i la desaparició del delicte d’injúries a la corona, un delicte que contradiu a la mateixa constitució ja que no respecta el principi de que tots som iguals, i a mes protegeix aquesta institució caduca i imposada per la dictadura, però en canvi permet la crema de senyeres en diversos actes, i últimament l’atac a diversos casals catalans, i agressions a persones al País Valencià per part de grups feixistes amb total impunitat.
Un cop mes la llibertat d’expressió, i la disconformitat amb institucions que suposen un gran cost i que provenen de l’antic regim, i que no formarien part del nostre entorn en qualsevol democràcia normal, son impunement atacades, i es creant unes categories o divisions on com gairebé sempre els catalans en sortim escaldats en el pou d’aquesta segona categoria, i amb els nostres drets trepitjats com el mes normal del mon.
Son fets que donen la raó i legitimen encara mes que aquest estat no pugui intervenir en les cimeres amb els països mes importants del mon, i que pagui la seva supèrbia i les seves mancances democràtiques amb casos com aquest, i que junt amb les seves mentides sobre la seva situació econòmica el col·loquen en el lloc que li correspon, que es una segona divisió mundial, don Catalunya podria sortir si s’alliberes d’aquest llast feixuc i caduc que es la Espanya dels Borbons.