ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JO NO T?ESPERO (2)

Sense categoria
La visita papal esta apunt de finalitzar, i ja podem fer les primeres consideracions, la utilització anecdòtica de la llengua catalana es motiu de reflexió per la misèria de no gaudir d’un estat, i no de joia, com ens volen fer veure des de les institucions, per altra banda el missatge d’aquest personatge ha estat l’esbroncada per l’anticlericalisme i el laïcisme, la defensa de la família, tal com l’entenen ells o sigui nomes el model vàlid home i dona, i  la negació de l’avortament i l’eutanàsia, com els fets mes destacats. En definitiva la retòrica caducada i intolerant de sempre.

El president de la Generalitat en referència a la visita del Papa, posa a Gaudi com a model a seguir, perquè va assumir riscos amb visió de futur,  i ara s’ha de mostrar la nostra cultura i valors, i la contribució de l’església catòlica amb la cultura del treball i l’esforç, i l’exemple de la convivència. Pel que fa a la visita, a Galícia, va criticar el laïcisme que es practica per aquests territoris, i un cop a Barcelona, apart de fer servir en la salutació inicial i el comiat el català ha defensat el matrimoni heterosexual, i ha rebutjat qualsevol altre tipus de vida sexual, com la critica a l’avortament i l’eutanàsia.  Ha defensat la bellesa de l’obra de Gaudi, però ha remarcat que cal avançar en progressos morals com la protecció de la família. Com deia abans l’expectació al carrer no ha estat l’esperada, i tot hi la propaganda des de tots els mitjans i institucions, no ha estat suficient per esperonar la gent.
Fa gracia que el president ens posi a Gaudi com exemple per assumir riscos amb visió de futur, quan el seu grup parlamentari rebutja qualsevol risc, com es l’aposta per l’estat propi, dic risc per ser un canvi total, i aposta per l’espoli, la persecució de la nostra cultura i la retallada del nostre estat del benestar, tot això en forma d’autonomia de tercera dins l’estat espanyol peti qui peti, per tant una gran incoherència, la mateixa que el valor de la convivència associat a l’església catòlica, quan aquesta simplement vol imposar el seu model de societat, i rebutja qualsevol diferencia, això no es convivència es pensament únic sense alternatives. No es pot anar a un territori i criticar la corrent laïcista d’aquest entre la població, ja que la llibertat individual de cadascú en matèria espiritual, hauria d’estar molt per damunt de qualsevol fe religiosa, al contrari estaríem parlant d’una dictadura fonamentalista en el món espiritual. Aquesta faceta es posa molt en evidencia al marginar les parelles homosexuals simplement perquè no coincideixen amb el seu model familiar, que no ha evolucionat  amb el pas dels segles, i tracta aquesta opció sexual pràcticament com una malaltia. El mateix podríem dir de l’avortament i eutanàsia, que retalla clarament els drets de les dones,  i de les persones en general en nom d’una divinitat que en cap cas la poden presentar com un dictador, que dicta unes normes del que esta be o no, i deixant la humanitat sense cap poder de decisió.
En definitiva els mateixos tics autoritaris d’aquesta fe religiosa esquitxada d’escàndols sexuals i d’altres tipus, i que en el seu pas per la historia ha fet autentiques aberracions. La previsió de gent ha estat molt inferior a la esperada, i això demostra que deixant de banda la fe privada de cada persona, la gent cada cop rebutja més aquesta associació religiosa amb aquest missatge caducat i d’imposició, venen una societat virtual i injusta, que cada cop interessa menys.
 
 
 
 
 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.