ALBERT CORTES MONSERRAT

Ja hi tornem a ser, els mossos d’en Saura al servei de l’espanyolisme ranci i fent la feina bruta, detenint gent sense proves de la seva culpabilitat i sempre amb un clar referent independentista de fons, casos com el de la Núria Portules, Núria Cadenes, David Sanchez, Franki, i ara en Jaume Soler entre molts d’altres, son la prova  d’aquesta estratègia soterrada espanyola,  i aquesta obsessió malaltissa per perseguir la llibertat d’idees i pensament.

Aquest militant d’Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional), ha estat arrestar per cremar la pantalla gegant de Terrassa on es projectava un partit de la selecció espanyola, i ha quedat en llibertat  amb càrrecs, ell ha reiterat que estava fora de la ciutat aquell dia, de fet els mossos desprès de dos mesos d’investigació no han obtingut proves, i han actuat contra l’organització que va denunciar aquesta exaltació d’espanyolisme a la ciutat, què a la vegada ja ha reiterat que es una detenció política i del tot innecessària.  De fet fa uns dies es va saber que algú va deixar una motxilla amb una ampolla amb benzina i un drap sota la pantalla, i que un operari de la cadena tele cinco va donar-li una puntada de peu que va provocar la deflagració i crema de l’aparell, cosa que va provocar la evacuació de les 200 persones concentrades al carrer.

Com deia, son molts els casos de joves amb un rerefons determinat que han pagat amb detencions sense fonament les seves conviccions o el seu entorn.  Les retencions a comissaria sense proves pot ser creïble per una errada policial, però quan son molts casos i amb el mateix patró, el factor casual ja desapareix, per aparèixer el factor premeditació,, i com en el cas del Jaume ha hagut de patir ell i la seva família un tràngol innecessari i que encara seguirà, ja que els càrrecs pesen sobre ell.

Ningú parla de la responsabilitat de l’Ajuntament de Terrassa de fer propaganda d’un acte que sabien provocaria reaccions d’indignació, ja que per molt que ho vulguin, aquesta localitat no es un poblet de Toledo o de Sevilla posats al cas i sense cap ànim d’ofendre, on un partit de la seva selecció es un fet normal com en qualsevol estat, aquí  transcendeix en moltes altres coses, i aquest simbolisme espanyol imposat provoca en molts casos rebuig i ràbia continguda.  Per molt que utilitzin políticament la selecció com arma de cohesió espanyola, tot dient que no s’ha de barrejar política i esport quan son els primers que ho fan, la realitat es que no es que molts no l’ha sentim com a nostra, sinó que el que es mes greu, es que es la causa de que la nostra no pugui treure el cap, nomes que en ocasions puntuals i amb partits de costellada evidentment.

En qualsevol cas el seu responsable, en Joan Saura queda altra cop retratat, i amb la imatge de titella a les ordres que venen de Madrid, i amb un curiós canvi d’actitud quan els manifestants son feixistes espanyols, o quan es tracta d’estudiants, grups alternatius o independentisme en general el qual s’ha de denunciar per una qüestió de dignitat nacional.