JA HA PASSAT EL 8 M
Quan les paraules es buiden de contingut passen a ser unes lletres sense sentit i escoltar la defensa del 8 M com la cimera del feminisme fa molta mandra i crec ensenya clarament com els interessos pertinents han passat per davant del problema.
La igualtat entre persones que deixi al costat el genere de cadascú hauria de ser cosa de tot l’any, més ben dit de tota la vida. La evolució humana suposo que hauria d’anar per aquí per una lógica aplastant. La celebració de recordatori d’un dia vol dir que les coses no s’han fet bé, ningú recorda una cosa que hauria de ser una obvietat. Escoltem els discursos que semblen preocupats i que queden bé davant la societat aquell dia i al següent ja fora les camares queden en un calaix esperant el proper 8M.
Fa molta gracia scoltar el cinisme de la classe política, veure aquests espots televisius del Govern de Catalunya reclamant aquesta igualtat entre home i dona, per exemple en salaris per una mateixa feina o amb seguretat per poder sortir pel carrer. Un cinisme que reclamen per fugir de la seva responsabilitat. Les campanyes poden ajudar a canviar consciencies, però aquests processos son lents i feixucs, en canvi les legislacions si que son cosa seva, per exemple que el sou no depengui del genere de la persona i inspeccions que puguin avalar aquest tema i sancionar si arriba el cas. Ningú pot obligar a un empresari triar un genere o un altre, però si a oferir les mateixes condicions sigui el que sigui, i no ho fan. El mateix podem dir de la seguretat. Els llocs d’oci i les vies algunes conflictives per arribar-hi de tots son conegudes, per tant s’ha de reforçar la vigilància i evitar que aquests delinqüents segueixin un cop i un altra ja que son detinguts i alliberats amb la mateixa celeritat. El conegut com a reincidencia i que no hauria de passar amb condemnes més dures i en el cas siguin immigrants retirada del permís de residencia i retorn al seu país d’origen, cosa que per altra banda segur que serà titllada de racisme. Aquests que ho fan segurament els podrien acollir a les seves cases o presentar les seves filles si tant amistosos son.
El poder s’ha de posar les piles i en el que te mà com la legislació i la manera d’actuar afavori poc a poc aquesta igualtat que segurament no serà total, ja que com deia depèn de l’evolució de les consciències però que segur millorarà i caminarà per aconseguir definir els generes com a persones sense quotes artificials i nomes triats per la seva valua.
El 8 M és repetir un cop i un altra el mateix problema, però sense solucions.