INVENTS PER BURLAR LA DEMOCRÀCIA
Sense categoria
Es molt trist en el segle que vivim i en una teòrica societat i estat democràtic haver de pensar estratàgemes per poder expressar el nostre dret a vot. En Jofre Llombart ens proposa una formula, des del Govern es parla de votar en dos dies i una utilització d’internet sobretot pel vot dels catalans a l’exterior i la nul·la col·laboració que s’espera de les ambaixades espanyoles. Sense anar més enllà el batlle de Saragossa, el socialista Juan Albert Belloch ja proposava ahir suspendre l’autonomia catalana pel simple fet de seguir endavant amb la consulta i ho comparava amb ETA. No es estrany que amb aquests personatges als càrrecs públics espanyols molta gent pugui considerar que alguna cosa no es va fer prou acuradament a la farsa de la transició. Les mateixes idees amb un canvi de decorat.
Cap a la CUI (Consulta Unilateral d’Indepen- dència)
Si s’accepta la tesi Duran de tres respostes possibles, s’hauria de fer una segona volta
Jofre Llombart
Ni consulta pactada, ni DUI. El camí del mig. Un dels escenaris previst és una consulta unilateral. Els defensors d’aquesta mesura destaquen que es tractaria d’un acte unilateral, sí, però que descansaria en la força de les urnes i no en cap rampell parlamentari (una DUI també seria un reflex de la sobirania popular però un reflex indirecte). Ja es dóna per fet que qualsevol possibilitat que l’Estat Espanyol autoritzi una consulta es va esvaint. La opció més “legalista” és la que no contempla el govern de Rajoy perquè la seva estratègia passa, entre altres coses, per posar sempre la pilota a la teulada de la Generalitat. És a dir, esperen que sigui Artur Mas qui faci una maldestre fugida endavant que pugui ser interpretada com un pas en fals a ulls de la comunitat internacional. I en aquest sentit, el govern català està sent gelosament pulcre: prefereix perdre dos mesos de procés a canvi de tenir una fulla de serveis impecable des del punt de vista jurídic.
Però també és cert que no pot passar el 2014 sense, com a mínim, un moviment important en aquest camí sobiranista. És, davant d’aquesta proximitat, que entre alguns sectors va agafant força la idea de fer una consulta, sí, però sense el permís de l’Estat. La idea és que sigui això, una consulta i no un referèndum, que el govern consideraria vinculant a efectes polítics però no jurídics. És a dir, plantejar una consulta sobre el futur de Catalunya i amb el resultat a la mà anar a negociar a Madrid sobre com aplicar l’expressió popular derivada de les urnes. La consulta seria legal si es té en compte la legalitat catalana que està a punt de tenir una llei pròpia de consultes que acabarà uns anys al llimb del Tribunal Constitucional. Aprofitant aquest impàs, la Generalitat convocaria la consulta. Un dels aspectes tècnics, i no menor, que caldria resoldre és quin cens es fa servir per cridar a votació els catalans. Hi ha diverses opcions però cal recordar que el cens electoral de majors de 18 anys és en mans de l’Estat. Algunes de les bases de dades a les que podria accedir la Generalitat són els padrons dels ajuntaments o la targeta sanitària.
Els defensors d’aquest full de ruta parlen sempre d’una pregunta nítida i de resposta a SÍ o NO. Però la irrupció de la via Duran, que planteja tres opcions, ha fet pensar (que no admetre) altres escenaris. Bàsicament el de fer una consulta amb una única pregunta però una resposta a tres opcions: Catalunya independent, situació actual, i via federal. Aquesta opció tindria la dificultat que molt probablement cap de les tres opcions assoliria més del 50 per cent. Aquest cap de setmana El Periódico va publicar un article d’Oriol Bartomeus en què s’apuntava que la independència obtindria un 47,8%, quedar-se igual un 31,9 i el federalisme un 20,3 per cent. (En el mateix article queda clar que a SÍ o NO, la independència seria sempre la opció majoritària). Bé, davant d’aquesta situació – la de les tres possibles respostes- només hi hauria dues resolucions possibles: o acceptar la opció més votada de les tres plantejades o bé fer una segona volta a l’estil de les eleccions franceses. És a dir, un diumenge fer la consulta a tres respostes possibles. Si una obté més del 50%, aquella és la guanyadora. Si cap d’elles obté el 50%, es fa una segona volta només amb les dues més votades i s’elimina la tercera (en aquest cas el federalisme). I llavors el diumenge següent es voten entre aquestes dues opcions (seguint amb la simulació, seria Independència vs. Quedar-se igual) i llavors sí, els federalistes haurien de decidir entre el SÍ o el NO. Roda el món i torna al born.
En saben molt d’això! fa 30 anys que ho estant fent.
Que no juguin amb la pilota, volen que els seguim la beta i encara, nosaltres, il·lusos ens fem gols a la pròpia porteria!
Qui ha parlat de DUI? Algú,no?!
I ara ells sols es posen les sigles DUI a la boca per desprestigiar-les.
Doncs, PROU D’AIXÒ! No els fem cas ni del Duran ni de les preguntes! El Mas i el Junqueras i tots els seus Consellers que s’afanyin a fer la feina i si no dormen que es fotin que jo tampoc dormo quan voldria!
I els demés, els demés catalans posem-nos les piles per fotre’ls fora de la seva poltrona amb cobrament incluït si no s’espavilen que ja n’estem farts de tanta tonteria!
Si els deixem i no tenim les coses ben clares, a més de pixar-se sobre nostra, se’ns cagaran a la boca.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, mmembre de l’ANC i promotor de l’UDIC “Units per declarar la independència catalana.
CUI ? DUran-Terceres Vies? Preguntes enganyoses? Segones voltes …
i enreda que enreraràs!
Només una resposta: Unim-nos per Declarar la Independència Catalana!
Haurem de fer la DUI, Declaració unilateral d’independència, però abans haurem d’aprendre a votar a les dones i homes que de veritat volen la plenitut de Catalunya, el Poble haurem de madurar, per grat o per força.
Espabilem-nos, no deixem que aquests dèbils de caràcter ens fotin i enterrin Catalunya!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, SI, UDIC, promotor del MxI
Salvador Molins