ALBERT CORTES MONSERRAT

El president Mas ens diu que vol arribar fins al final amb el pacte fiscal, i ho veu com una oportunitat per encaixar Catalunya a Espanya i sortir de la crisi, encara que amb un fracàs buscarà amb el factor de cohesió social intacte un altre rumb. Ha admès que hi ha hagut contactes per la nostra intervenció, però que no s’entendria, de totes maneres a Espanya cada vegada ens compren menys, no ens paguen els deutes, ens treuen molts diners i no ens donen prestigi. Tota una gran contradicció que la societat te que posar al seu lloc.

Sota les amenaces ja reconegudes pel president d’intervenció, i suspensió de la nostra autonomia, per no poder complir amb els requisits marcats des del govern espanyol, el president encara te esperances per sumar la majoria de forces polítiques entorn el pacte fiscal, i ho planteja com una oportunitat al PP per aquest famós encaix, crida a deixar de banda els partidismes amb especial atenció al PSOE-C. Ens diu que els lligams amb Espanya son importants, i ara hem decidir cap a quin camí anem, amb un creixement de les nostres exportacions que ens fa més fàcil prescindir del mercat espanyol. Parla de la possible intervenció que no seria de justícia, i no s’entendria a la comunitat que fa més per corregir el dèficit amb gran austeritat. Tanmateix, avisa que de produir-se aquest o la negativa al pacte fiscal, unes eleccions anticipades o unes eleccions pel dret a decidir son alternatives. Coses que tot sigui de pas personatges com el director de la , avisen que no tenen valor de fer, i que tot es qüestió de tenir diners per tornar a ser fidel aliat a Madrid.

Realment a Fracisco Marhuenda, director de la Razon, no li falta raó quan diu que no ens atrevirem a fer el pas, i malauradament es basa en la historia que no ens indica que la valentia o dignitat sigui la nostra característica. De totes maneres crec que una de les raons de la intervenció, apart de liquidar la nostra pobre autonomia d’una vegada per totes amb l’excusa de la crisi, i començar de zero, es deixar-nos sense la nostra principal institució, que hauria de fer aquest gest de secessió com a representant de la nostra sobirania, sense ella la via es complica, encara que simplement actuí com una delegació més espanyola en el nostre territori. Per altra banda es curiós que amb aquest full de ruta, i les atzagaiades una rere l’altre, el president encara busca formules pel famós encaix amb un territori com ens diu que cada cop ens compra menys, no ens paga el que ens deu, i ens espolia descaradament. Ja em direu quin sentit te buscar amistat amb un personatge així, amb tot un món sencer per explorar que ens espera. Francament no sembla gens racional insistir amb qui et vol perjudicar. De totes maneres tampoc s’entén, sinó es per interessos ocults, o pròpia covardia perdre un temps preciós amb un pacte impossible, i que segellaria la nostra pertinença malaltissa amb el nostre botxí. La cruïlla s’acosta com diu el president, i aquesta no entén de burles fiscals, o som una regió de segona en un estat que s’enfonsa o prenem rumb al nostre camí, i a ser un més en el concert mundial dels estats, es així de simple.