ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

INSULTS I MENTIDES: AQUEST ES L’AMOR QUE PREGONEN

Sense categoria
Rere aquests manifestos d’amor, i aquestes paraules amables que sentim últimament, trobem les comparacions dels discursos de Mas amb Stalin o Hitler per part dels populars, i acusacions de totalitarisme, simplement per defensar la democràcia, o la negació de l’espoli fiscal per la FAES, quan ells mateixos ho van demostrar amb les balances fiscals publicades, o les mil i una desgracies que cada dia acumulem per voler ser simplement normals. Des d’aquí i davant aquesta ofensiva que només acaba de començar veiem com alguns partits encara volen desvirtuar el tema amb temes socials que ara  estan molt per sota del problema principal, o altres que parlen d’esquerres i dretes, quan la realitat esta molt per damunt de moviments ideològics. Crec que l’Agustí Bordas explica clarament el mai millor definit com a sainet espanyol.

EL SAINET ESPANYOL
Agustí Bordas
D’ençà que s’accelerà el procés sobiranista català, la ineptitud de les forces unionistes ha deixat astorats molts observadors internacionals. En concret, l’actitud dialogant del Primer ministre David Cameron vers el procés independentista escocès ha esdevingut un contrast evident amb les inclinacions autoritàries i antidemocràtiques de l’executiu de Mariano Rajoy.
Mentre el vicepresident primer del Parlament europeu, l’excel•lentíssim senyor Alejo Vidal-Quadras, suggerí la intervenció de les forces paramilitars de la Guàrdia Civil per aturar la iniciativa política d’Artur Mas, els mitjans de comunicació espanyolistes –altaveu del govern estatal espanyol– s’encarreguen d’escampar fal•làcies, tot descrivint el futur Estat català com un enclavament nord-coreà al cor d’Europa. 
Madrid imagina la Barcelona capital d’Estat com una Pyongyang pobra i grisa, on les flors es marciran abans i tot d’obrir-se. No obstant això, l’única Barcelona xarona i casposa és la que mostrà sis mil manifestants honorant una hispanitat fugissera a la Plaça de Catalunya. Segons les cròniques dels mèdia espanyols, el fervor unionista demostrat per dotzenes de visitants –molts d’ells arribats en autocars noliejats des de fora del Principat– tingué el seu clímax amb l’arribada del líder xenòfob Josep Anglada, defensor de les essències pàtries espanyoles i veterà de les commemoracions del 12 d’octubre i 20 de novembre.
Els qui acusen el nacionalisme català de “provincià” són els mateixos que volen perpetuar una Catalunya perifèrica, dividida en quatre províncies artificioses. Els qui acusen els sobiranistes de voler separar els catalans, són els qui amenacen amb trencar la convivència a Catalunya i anorrear el veritable bilingüisme assolit amb la immersió. Els qui acusen els catalans de voler crear fronteres, són els qui exigeixen aïllar l’Estat català rere un nou teló d’acer. 
No obstant, tots aquests avisos són la demostració de la impotència que experimenta l’Estat espanyol, encapçalat per un govern arrogant, incapaç d’acceptar la realitat d’un Estat fallit i arruïnat. L’Estat espanyol ha esdevingut un Estat pària, citat repetidament per Obama i Romney com l’exemple paradigmàtic a nivell global que cal evitar seguir.
Tal com publicà aquest 2012 FDi Intelligence, la secció del Financial Times especialitzada en Inversió Estrangera Directa, Catalunya és el territori del Sud d’Europa amb més projecció de futur i la segona, a nivell paneuropeu en termes de potencial per als inversors estrangers. Així doncs, un Estat català amb un nivell adequat d’infraestructures i un règim fiscal més favorable –incloent tipus impositius d’IRPF i un Impost de Societats inferiors– està destinat a esdevenir l’Estat més competitiu d’Europa. 
L’Estat espanyol no podrà vetar que Catalunya romangui dins de la Unió Europea per quatre motius principals. Primerament, Catalunya és la plataforma logística clau en l’Europa meridional. Segonament, l’Estat espanyol no es pot permetre un antagonisme sostingut contra l’Estat català si pretén que Catalunya assumeixi una part del seu deute. En tercer lloc, Catalunya seria plenament viable fora de la Unió Europea com a integrant de l’Associació Europea de Lliure Comerç i Brusel•les no acceptaria perdre un Estat català destinat a ésser contribuent net mentre, al mateix temps, hauria de mantenir un Estat espanyol que, probablement, seria un receptor net de finançament europeu. Finalment, no hi ha cap protocol específic i actualitzat en la legislació europea que signifiqui l’exclusió d’un nou Estat europeu sorgit a partir d’un procés intern d’emancipació nacional. 
A nivell exterior –davant Alemanya i el món– l’Estat espanyol es mostra gallard quan hauria de ser humil. A nivell interior, l’Estat espanyol es mostra altiu amb Catalunya quan, en realitat, és víctima del pànic. Certament, Castella és terra de comportaments histriònics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.