ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

INSULT A UNA LLENGUA

El diumenge vam viure un nou episodi de vergonya amb la llengua catalana i que diu molt d’aquesta falsa plurinacionalitat que tant pregonen a l’Estat espanyol i que simplement es fum sense cap tipus de fonament.

A la sala mixta del Real Madrid i després d’acabar el partit, el seu porter Kiko Casilla, nascut a Catalunya, va rebre una pregunta de TV3 que li va dir d’entrada en català com avís. Sorprenentment el porter va demanar autorització a l’encarregat o delegat del club i aquest li va dir ben clar que nomes amb castellà, amb el somriure complice del mateix i la fugida de la nostra llengua per cames un cop més.

Es curiós veure com el mateix jugador ens diu que el Madrid mai m’ha prohibit parlar en català. Explica que primer a la zona mixta per entrevistes primer s’ha de parlar en castellà i si un mitjà ho vol fer en català s’ha de fer a part.

Tot surrealista i digne d’un Estat sense cap tipus de respecte a les que hauria de considerar les seves llengues i que en realitat combat amb tota la seva força des de fa 300 anys per convertir-les en una anèctota sense importància. Aquest cas de xenofòbia lingüística es un gran exemple. Quan els mitjans son amb anglés, francés o altres llengues la cosa canvia totalment i la normalitat es present en tot moment, en canvi quan apareix el català el veto es immediat, com si d’una enfermetat contagiosa parlessim. Una imatge trista d’un club que per altra banda, per la seva història i relació amb el feixisme i els nuls valors que amb alguns dels seus actes transmet tampoc resulta estrany.

En Casilla pretén fer passar gat per llebre. Primer demana permís per parlar la que deu ser també la seva llengua i amb un mitjà català, cosa ja sorprenent. Aquell demanar permís per existir tant arrelat al caràcter català i que resulta indignant, i desprès ens diu que no es prohibeix quan a les imatges es sent clarament la resposta de l’encarregat del club que no deixa dubtes. Entenc que no es vulgui anar en contra de qui et paga el sou, però negar la realitat no es el camí.

El jugador ha fet un flac favor a un incident que no es pot tractar amb normalitat i si com una denúncia d’uns fets malauradament normals a l’Estat espanyol. Un nou insult que hem de sentir per ser simplement el que som.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.