INICIATIVA: LA VIVA IMATGE DE LA SUBORDINACIÓ
La consulta d’Arenys ha agafat a contrapeu als partits d’ordre establert, i han hagut d’improvisar les seves tàctiques per intentar tapar un procés que sembla no ha de tenir aturador. El nacionalisme espanyol radical de PP, PSOE-C i Ciudadanos ho menyspreava, amb especial dedicatòria de la ministra Chacon comparant La Falange amb l’independentisme, CIU amb diferents posicions ja que en aquest tema sempre defensa la seva ambigüitat si, no o potser, Esquerra pretén tapar les seves vergonyes fent seva una proposta que mai hauria sortit de la seva direcció, què es troba molt còmode en l’actual govern autonomista, i finalment ICV, un partit sense rumb, i sempre a l’ombra dels socialistes.
Les diferents mocions que es van presentant pel territori de suport a la consulta arenyenca, o de suport a una consulta pròpia posen damunt la taula la falsedat d’aquesta formació. Els casos mes recents els trobem al Prat de Llobregat i a Igualada, on Iniciativa al costat de PSOE-C i PP ha rebutjat la proposta, malgrat què concretament el Prat la moció es basava en la defensa jurídica de l’Ajuntament d’Arenys, curiosament representada per l’actual diputat d’aquesta formació i exconseller Salvador Milà, i on a més desprès de defensar en el ple el dret a l’autodeterminació, hi van votar contràriament..
El seu líder Joan Saura va criticar l’actual febrada de consultes independentistes, què segons el seu parer poden representar entre els sobiranistes un sentiment de frustració, desinterès per la política i pel compromís amb la lluita diària. Considerant que l’Estatut encara es una eina valida, i fuig del rebuig antiautonomista.
Realment les misèries d’aquest partit s’han posat al descobert, i més quan Carles Mora, alcalde d’Arenys (EPM) llistes associades a ICV ha mostrat una enteresa digne de destacar. Però el partit d’en Saura, curiosament conseller de Participació entre d’altres coses, nega la paraula en molts municipis a la ciutadania, i contradiu mocions presentades molts cops a favor de l’alliberament de pobles molt llunyans, què es veu que tenen mes drets que nosaltres.
Aquest partit que sempre te a la boca l’esquerra i el progressisme, nega el dret a decidir en un atac clar a la democràcia, i un favor a l’abstenció, a més trenquen les seves paraules de no donar mai suport a la dreta, i ara van de bracet per girar l’esquena a la democràcia amb els hereus del franquisme més ranci, el PP i el nacionalisme espanyol extrem del PSOE-C. Tant sols reben ordres de Madrid, i les executen sense badar boca, com en l’autorització de la manifestació falangista el mateix dia de la consulta, i on el conseller tenia la gran oportunitat de fer triomfar la vertadera democràcia, però era esperar massa d’ell. De totes maneres es d’agrair que es preocupi per nosaltres, i les nostres frustracions, però de moment el que genera mes desinterès es insistir amb aquesta via autonomista totalment esgotada, i amb un estatut ja enterrat, com ho demostra la creixent abstenció a cada contesa electoral.
En definitiva una iniciativa que ha destapat encara més les misèries dels partits instal·lats al Parlament, i què reclama urgentment un relleu generacional en les seves direccions encaparrades tant sols en una direcció, i sense fer cas a una part de la població cada cop més important.
Albert,
La declaració unilateral d’independència que propugna RCat no és una tàctica, és un objectiu. Objectiu, també d’ERC, però això sí, en precisa la manera.
La tàctica és com actuar per arribar assolir aquesta majoria necessària. Fins ara, i pel que he pogut llegir, a RCat es propugnen dos o tres eixos: ni de dretes ni d’esquerres i no participar en accions i governs autonomics.
Bé, sobre la candidatura unitària, és obvi que RCat no se n’ha sortit; de fet, no ha estat capaç de convencer el principal partit independentista del país però sí de provocar una escissió.
Ara bé, com t’he comentat, jo no veig necessària la unió en una candidatura electoral. Jo penso que hi ha un motiu necessari per unir-se trots els diputats dels partits que ha propugnat la independència, executar una majoria independentista. Mentrestant, i si hi ha prous suports per a més candidatures per al gust del consumidor, millor. Però compte amb una excessiva atomització.
Sobre el fer la política exclusivament centrada en l’eix nacional, doncs em sembla un risc massa elevat per arribar i/o sobreviure al Parlament. Salvant la distància, ni de dretes ni d’esquerres és la política que fa Ciudadanos, i crec que això és precisament l’antipolítica, perquè s’ha de servir als ciutadans al dia a dia, i no només el dia de la independència.
Un independentisme que només valora l’eix nacional no té llarg recorregut perquè no pren partit ideològic per respondre a d’altres importants problemes que afecten els ciutadans, com ara mateix de quina manera es respon a la crisi. Així, un partit exclusivament independentista hauria de tenir èxit a curt termini, perquè a mig termini la ciutadania no el veuria útil. Si, ja sé que si fòssim independents ens en sortiríem millor, però és que ara mateix no som independents i no tenim suficients diputats separatistes.
En definitiva, RCat s’ha posat uns objectius, i està bé, però a mi em recorda el d’una persona que no té feina i es vol comprar un Mercedes sense plantejar-se com arriba a disposar comprar-se’l. Ara per ara viu de la il·lusió i això no és bo. Primerament, hauria de pensar en assolir recursos, després veure els recursos que aconsegueix i llavors, sense renunciar al Mercedes, potser primer s’haurà de conformar amb un cotxe més petit i prosperar. La democràcia té això, que jo voldria la independència, però tinc 21 diputats, per això, primer s’ha de fer la casa, i deixar la teulada pel final.
El gradualisme no és un objectiu però qualsevol objectiu s’ha d’adaptar a la realitat.
Salut i seny!
El PSOE-c és un ararell d’una estructura impressionant, té al seu servei els aparells de l’estat, per això tenen tanta gent “comprada” professional, a part dels seus tentacles.
ICV és una estructura petita, però necessita el PSOE per sobreviure els subministra “oxigen” sinó l’estructa no sobreviu, es mor.
Quantes families deu tenir col.locades ICV, 30, 80, 100 ?
Només poden pactar amb el PSOE, i aquest els controla.
Hola Albert,
El que no conec és cap independentista que no vulgui un estat propi per solucionar la dependència d’Espanya. Aquest és el principal però no l’únic problema de Catalunya.
Que RCat plantegi no pactar al Parlament amb ningú no estigui per l’estat propi no invalida que hi hagi altres opcions independentistes que, si ningú més al Parlament ho comparteix, com li passa ara a ERC, es pugui participar en la governabilitat. I més, quan els catalans han donat més suport a altres opcions. Carretero també va participar d’aquesta darrera estratègia i fins i tot en va ser conseller.
Sobre l’autocrítica de les raons per les quals ERC ha perdit suports respecte el 2003, hi ha dues opcions, la dels que pensen que, simplement, la gent ha fugit pel costat del Carretero (la intransigent) i la dels que pensem que hi ha mútltiples raons i vies que han fet mermar suports, i no només la intransigent, com quan es va dir no a l’Estatutet.
Sobre la gent que està en un partit, i fins i tot n’és alt càrrec, que quan no rep el suport de la militància busca maneres més coherents en trobaríem diferents exemples. Suposo que tant tu com jo estem pensant, per exemple, amb Rosa Díez. Naturalment, a tots els partits, els personatges i corrents que no guanyen els congressos tenen tot el dret del món a crear opcions més coherents i vulguin, a més a més, regenerar la política.
Sobre això que comentes de primar l’esquerra a l’independentisme a ERC, no és que a ERC s’hagi triat l’opció de ser un partit d’esquerres abandonant l’independentisme, és que al Parlament només ERC és independentista, però en canvi d’altres partits poden recolzar un pacte de progrés. Més clar l’aigua. Aquesta suposada (i falsa) contradicció, jaleada i promocionada per CIU i el seu aparell mediàtic, no és altra cosa que democràcia: per proclamar la independència necessites uns 70 diputats, i no es pot pretendre que ho facin 21 sols. Per cert, CIU va criticar la “rapidesa” en reeditar-se el 2n tripartit i fa uns dies el propi Mas confessava que CIU li havia ofert un suculent pacte de govern al PSC, presidència de Montilla inclosa. CIU no va ser ràpida? Mas ha confessat això i tothom s’ha quedat tan ample.
Defensar una opció sobiranista contra opcions autonomistes sense ser la força més votada i sense tenir els aparells i entorns de CIU i PSC et deixa esposat a múltiples atacs i a que aquests mateixos entorns promoguin escissions dins de l’opció sobiranista. L’entorn de CIU ha afavorit i promogut l’escissió de Carretero, i això es comprovarà ara quan els mateixos entorns que l’han promogut li donen l’esquena. Però bé, ja sabem que determinats entorns no fan fàcil l’opció independentista.
Salut.