ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

INICIATIVA I LA SEVA INSISTENCIA PEL FEDERALISME

General

Ha acabat l’assemblea Nacional d’Iniciativa Verds amb la nova direcció amb la presidència un altre cop per Joan Saura, i la novetat de Joan Herrera com a secretari general, i on altres aspectes mereixen un comentari.

 

Se’ns dubte la gestió a la Generalitat ha esta criticada per sectors d’aquest partit, amb temes com la gestió de la sequera, i la polèmica pel transvasament de l’Ebre, i les actuacions dels mossos d’esquadra, controvertides totes elles i què molts cops no tenen res a veure amb la ideologia del partit.

 

També els diversos sectors crítics han tingut reso, i s’ha aprovat un principi d’assemblearisme per la militància amb temes importants, una bona noticia per la democràcia interna de qualsevol partit polític, i també la no obligació d’estar al govern junt amb PSC i ERC, cosa que podria contribuir a allunyar-se una mica de les faldilles del partit socialista, cosa que francament no veig massa clara.

 

Es vol revisar el pacte d’Entesa, crec que un detall cara a la galeria, i respecte a la sentencia del TC, estan d’acord en una resposta unitària i mobilitzacions de la població, però sense concretar la seva resposta cosa que denota un seguidisme a les tesis del govern, sense una veu pròpia què ja ha quedat prou ridiculitzada amb l’acord incomplert Saura – De la Vega pel finançament, i què ha demostrat la poca talla del seu líder.

 

Pel que fa a la qüestió nacional, segueixen la seva aposta esperpèntica pel federalisme asimètric, amb una aspiració que Catalunya disposi d’un estat propi dins un estat federal i plurinacional, i amb una relació fraternal amb els altres pobles de parla i cultura catalana. Cosa que discutiran en una convenció el 2009 per perfila l’estratègia.  

 

Segueixen marejant la perdiu els partits catalans en els temes de país, respecte la sentencia cap posició pròpia, i simplement s’emparen amb la resposta unitària que esta molt be, però millor estaria amb una proposta pròpia que evidentment no volen assumir.

 

Respecte al federalisme asimètric i l’estat dins un estat federal, francament fa riure per no plorar.  Em poden dir com aconseguiran que l’estat espanyol sigui federal, si cap dels dos partits majoritaris  hi es favorable i a mes nomes reconeixen una nació única i indivisible, i  a mes caldria una modificació de la sagrada constitució amb la participació de PSOE i PP per aprovar-la.  D’altra banda si ja tenim un estat propi, es bastant esperpèntic voler rebaixar-se la quota d’autogovern dins un altre estat federal, que a mes durant 300 anys ha estat espoliant-te i portant el país a l’atzucac on ara ens trobem sense fer cas a cap llei pròpia, i assumint les teves competències quan els hi ha convingut, francament no te explicació possible al mon, sinó es des de unes mentalitats totalment colonitzades i sense intenció d’assumir responsabilitats.

 

Prou de buscar formules màgiques que difícilment es poden explicar, per no dir clarament com tots els pobles del mon que ho han aconseguit i els que encara ho busquen, la paraula independència i creació d’un estat propi, amb uns lligams amb Espanya que els marcarà els tractes comercials i la diplomàcia en afers que ens afectin els dos, ni mes ni menys que amb tots els altres estats lliures del planeta.  No cal inventar res mes, no som diferents a la resta com ens volen fer creure.




  1. http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.