INEPTITUD I MALA FE
Ahir en una entrevista radiofònica, Miquel Iceta va tornar a mostrar com es pot ser un miserable amb totes les lletres en un nou atac de cinisme sense fre que mostra el nivell dels nostres representants.
Efectivament, ha qüestionat la legalitat del confinament de la Conca d’Odena que va decretar el Govern català al principi de la pandèmia pel Coronavirus, tot per la negativa dels partits catalans a Madrid per la prorroga de l’Estat d’Alarma decretada pel seu Govern ” Els que més demanaven el confinament són els que s’oposen a l’única eina legal per fer-ho” ha lamentat. Ha dubtat de la legalitat de la mesura que nomes podria aclarir un jutjat.
Realment aquest personatge en cap Estat mínimament de nivell podria representar a ningú que no fos a si mateix i molt menys viure de les institucions públiques sense ofici ni benefici amb un nivell tant baix.
Li va coure molt la negativa dels partits, jo crec que totalment fonamentada amb un Estat d’Alarma convertit amb Estat d’Excepció amb nul paper de les autonomies que han estat anul·lades en les seves competències i una gestió de “mando y ordeno” amb la bandera i els militars per imatge i la paraula “unidos” per damunt de qualsevol consideració sanitària que no vingui de Madrid, no escoltant els experts ni el sentit comú més elemental, amb l’agreujant que juguem amb vides de la gent que amb una millor gestió segurament algunes encara serien vives. Alhora i repetidament negant mesures demanades per Catalunya des de la base científica i posteriorment amb retard aplicades com si res.
Aquest utilització de l’Estat d’Alarma es la que els partits catalans han dit no com finalment no podia ser d’altra manera. Totalment legitim.
En comptes de fer autocrítica el lider de la sucursal socialista a Catalunya qüestiona una mesura que tots els experts van considerar encertada pel preocupant brot que va viure la Conca d’Odena i que per força havia de quedar tancada com a primera mesura. Ens parla de legalitats i evidentment no de vides humanes que segur no son la seva prioritat, i ens parla d’únic manera legal per fer-ho, quan sap perfectament que no calia l’Estat d’Alarma per gestionar la crisi i si calia coordinació i sentit comú sense banderes, ni nacionalismes fora de lloc.
Simplement, ineptitud i mala fe.