ALBERT CORTES MONSERRAT

Les declaracions de l’alcalde de Figueres el convergent Santi Vila, proper candidat convergent per la demarcació de Girona, titllant de còmic i grotesc l’independentisme dins la formació, entre altres perles, han generat una forta polèmica, i deixen bastant retratat al personatge. Per altra banda les subvencions donades a la Fira d’Abril a Catalunya, amb un engany sistemàtic de l’assistència de visitants, donen idea de la demagògia i interessos que envolten aquest acte, què dit sigui de pas es seguit per la majoria de partits catalans sense cap tipus de vergonya.

En Santi Vila intenta rectificar les seves declaracions, posant l’excusa de les falses interpretacions, de totes maneres va deixar molt clar que l’incomoden molt els temes nacionalistes, i com deia titllant de grotesc i còmic l’independentisme convergent, ell admet que no es independentista, però se sent honorat d’encapçalar una candidatura amb independentistes, i recorda que ha promogut i votat  si, com el que més a la consulta popular a Figueres, encara que es resisteix a creure que l’Espanya plurinacional no es possible, tot hi que els moderats mai com ara hem tingut tan pocs arguments. Considera positiu aplegar diferents sensibilitats en el partit, i contraproduent deixar-ho en una, encara que sigui majoritària. Va començar a les JERC, i no s’ha considerat mai independentista, tot hi que no es partidari de centrar els discursos en retòriques essencialistes que distreuen dels vertaders reptes.

 

La Fira d’Abril, que s’ha situat en els terrenys del Fòrum de Barcelona, ha tancat diuen amb 2 milions de visitants, i la FECAC ho considera l’esdeveniment cultural més important de Catalunya, un punt de trobada de cultures i sensibilitats. Cal dir que els principals dirigents socialistes i convergents han passat per allí.  Tot i això la entitat organitzadora va impulsar un manifest contra les consultes independentistes, i el col·lectiu Contrastant va denunciar que sistemàticament es multiplicaven per sis les xifres d’assistència. En la visita del President Montilla, va dir que avui tothom se sent català, treballa i fa país a pesar que es fidel a les seves arrels, i una cultura amb vocació universal. Enguany han rebut 317000 euros de subvencions de les administracions, i més del 50% del pressupost prové dels impostos dels ciutadans. Alhora es mostren preocupats per les consultes, ja que defensen que les decisions que afecten a tota Espanya corresponen a tots els espanyols, i consideren immadurs a ERC i CIU per fomentar la participació, ja que la Constitució es molt clara.

Pel que fa en Santi Vila, crec que tot ell es una gran contradicció, i reflexa clarament el tarannà convergent, una opció com la d’assolir l’estat propi la defineix com a grotesca, francament es un insult bastant intolerable, i més quan li incomoden els temes nacionalistes, de que vol parlar dels temes del Congo per dir algun país llunyà, i així esta mes còmode, una persona de les JERC, una associació juvenil independentista, i ens diu que no ho es, però alhora defensa el si a les consultes, es un conflicte greu de personalitat, suposo que si respon si a tenir un estat propi amb una consulta, desprès no pot dir que no el vol, o que no en vol parlar,  i a més o arrodoneix amb l’enyorança de l’Espanya plurinacional, o sigui prefereix ser un súbdit d’un territori que mai serà plural, a ser lliure amb el teu propi estat, que ell titlla de retòriques essencialistes, davant del que interessa, o sigui el típic discurs de l’espanyolisme ranci, com si la crisi no anés lligada amb la sobirania o el poder.  Tot un univers mental per esgarrapar vots de tot arreu, i que com diu ni que fos majoria el sentiment sobiranista, el voldria com opció única al seu partit, una paranoia digne per estudiar.

El tema de la fira d’Abril es una vergonya nacional, una gran subvenció pagada dels nostres impostos per un acte no català, i organitzat per una entitat tant poc democràtica com FECAC, que esta en contra de consultar la gent, i pretén que els temes de la nostra escala de veïns els decideixi també l’edifici de quatre carrers més avall.  Apart la davallada de visites es permesa amb la manipulació de les xifres, i tot pels vots socialistes que evidentment per ells estan per damunt dels interessos del territori. Els dos grans partits juguen aquest joc, i es passegen per la fira amb un somriure posant els vots per davant de la dignitat i els interessos de país.

Son dos exemples de les ironies d’aquest país, i les misèries que comporta no haver assolit encara un estat propi.