IGUAL PER IGUAL
Després de la gran manifestació d’ahir a Barcelona, on vam demostrar el que ja sabem, que som un poble unit en la diversitat, pacífic i que no oblidaren ni cedirem per molt que la repressió sigui màxima.
A l’altre costat tant el Partit Popular com PSOE junts com si de la mateixa cosa parlessim es posicionen contra la democràcia. En Pedro Sánchez diu que son els unics que poden actuar contra l’independentisme i diu que els grups de dreta rebutgen la diversitat i el nacionalisme oblida la igualtat amb ells al mig. Per part Popular, Dolores de Cospedal parla de que qui vol traspassar la llei i ser més important acaba amb la democràcia abraçant la dictadura, ens diu que el moviment independentista vol imposar el pensament únic.
Realment aquesta deriva cap a l’abisme del poder espanyol, amb deliris autoritaris i nostàlgia d’antics règims que mai han marxat segueix al seu ritme. El PSC ahir va tornar a quedar marcat al no participar en la manifestació per aturar la repressió i alliberar els presos polítics, cosa que si ha fet amb l’extrema dreta de Sociedad Civil Catalana per la unitat d’Espanya per damunt de tot. Això deu formar part d’aquella oferta d’Iceta per fer de pont amb l’independentime. Agafant les paraules del seu líder, per cert el mateix que ha validat el 155, i que te la barra de parlar d’igualtat, quan criminalitza la societat catalana i els seus representants per defensar una idea política i que democràticament ha intentat dur a terme sempre pacíficament, mitjançant les urnes i la petició insistent i negada de diàleg.
Cospedal, per la seva part segueix posant la llei per damunt de la gent com un mantra repetit i fals. Suposo que en la dictadura de Franco qui no volia seguir la llei del feixisme que també en tenia seria acusat de dictador segons les seves explicacions. No vol entendre que la democràcia es viva i que la sobirania popular i els drets dels ciutadans son davant de tot en qualsevol democràcia normal. Evidentment qui no hi vol arribar sempre te la llei com excusa per no avançar cap un projecte democràtic.
En definitiva un discurs igual per igual que cada cop queda més en evidència davant els ulls del món i la resistència catalana legitima.