Iceta recorda als diputats socialistes contraris a la majoria que el partit te dret a decidir, i fa reflexions en el sentit de que a Catalunya no tots pensem igual, ja que te la pots estimar molt i no ser independentista, i treu la retòrica de la fractura social irreparable que ens portarà el proces cap a l’Estat propi. Es un clar exemple d’aquest partit que ja ha decidit a quin bloc vol estar, i malauradament no es el de la democràcia, i el de la defensa del territori dels seus votants.

L’exportaveu socialista considera que la declaració ens portarà a fractures irreparables, i critica aquells diputats que van trencar la disciplina de partit, i reclama que el partit socialista te dret a decidir, i els minoritaris han d’acatar la decisió de la majoria, ja que sinó ens carreguem el dret a decidir. Ens diu que el seu partit es un dels més transversals pel que fa a la identificació nacional, i que tots tenim dret a no pensar igual, afegint que Catalunya te la pots estimar molt i no ser independentista, ja que això no ho cura tot, amb exemples com Grècia i Irlanda que son independents i tenen molts problemes.

Crec que Iceta resumeix totes les excuses i joc brut per no acceptar que Catalunya te dret a ser normal i exercir la seva pròpia voluntat. Parla de fractures socials, un tema recurrent del nacionalisme espanyol es totalment maliciós i fals. Es curiós que si ens fixem amb la votació de la declaració de sobirania, que la minoria de 41 membres que neguen el dret a decidir se la doni com a majoria i camí a seguir, no provoca res, i ho consideren normal democràticament, en canvi que una majoria de 85 diputats sigui escoltada provoca totes les divisions del món. Es francament una gran mentida mal intencionada. A qualsevol estat democràtic del món, si una majoria vol una cosa, el més normal es agafar aquesta via i la minoria ho accepta. De fet en una democràcia qualsevol votació provoca divisió ja que hi ha diverses opcions, però precisament pel mateix sistema democràtic la societat es prou madura per acceptar-ho. El partit socialista evidentment que te dret a decidir, ningú ho discuteix, com tota la resta, però es falta de nivell democràtic que la minoria no pugui expressar la seva opinió al Parlament ja que el trenca. Segurament resumeix la manera que te d’entendre la democràcia el Sr. Iceta, que s’allunya bastant de la realitat. Defensa la transversalitat davant la identificació nacional, crec que qualsevol partit identificat amb el territori on es presenta i la seva societat, per força es te que identificar amb la identitat que representa, altra cosa es una anormalitat o un frau amb tota regla a l’electorat. Diu que et pots estimar molt el país i no ser independentista, es cert, però desprès de 300 anys de submissió ,i maltractament al nostre territori i especialment els últims 30 anys de suposada democràcia que ens han portat a aquest carreró sense sortida amb mil i un arguments, i cap mínimament argumentat en contra, per tant es bastant incoherent estimar algú i validar que sigui maltractat sense contemplacions. Finalment els exemples d’Estats amb problemes ja son el típic recurs per no tenir argumentació viable, evidentment, que hi ha estats amb problemes i altres que funcionen molt millor, però no parlem d’això. Parlem de decidir a favor nostre i d’aprofitar tota la nostra potencialitat a favor nostre. Això ho tenen tots els estats, i simplement volem això.

Per últim, dir que el dret a decidir de la declaració era d’obligada aprovació per qualsevol partit democràtic, i més dels partits anomenats catalans que sempre han considerat una nació a Catalunya, i per tant gaudir de la sobirania es completament normal, sinó seria una total incoherència o un frau allargat durant molt de temps.

En definitiva ,unes consideracions d’aquest dirigent del partit que ens dona totes les pistes sobre els arguments per negar la nostra existència ,i certificar la nostra submissió com una condemna pels temps dels temps, i que ara arribarà a la seva fi, com no podia ser d’altra manera tard o d’hora.