ALBERT CORTES MONSERRAT

En una entrevista al diari El País, l’expresident de la Junta d’Extremadura, i baró socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra, torna a la carrega contra qualsevol diferencia que molesti al regim establert.

Aquest senyor ja mig retirat dels alts càrrecs proposa reformar la llei electoral perquè els partits regionalistes com diu ell, que no obtinguin un 5 % de vots a nivell nacional, cosa gairebé impossible per qualsevol partit nacionalista nomes pugui participar en el Senat, i no a la cambra baixa com fins ara.

Demostra el seu odi a tot el que no sigui nacionalisme espanyol caspós i intolerant, quan afirma que estan entrant massa nacionalistes al congrés, i el debat s’està prostituint, i proposa revisar el pacte autonòmic aprofitant la futura entrada del príncep al tron espanyol, i fer-ne un altre perquè duri mes de 30 anys, tenint-ho tot lligat s’entén.

Tanmateix, acusa a Maragall d’haver incomplert el model autonòmic pactat entre els barons del PSOE, i  defensa la frase d’en Zapatero “Apoyare el estatuto que apruebe el parlamento de Catalunya”, perquè tenia un compromís del president de la Generalitat de no posar res sobre la taula que atemptés contra els principis del partit.

Aquest personatge que representa una bona part del pensament socialista com ha quedat demostrat aquests ultims anys en el poder, senzillament vol eliminar els partits que no siguin nacionalistes espanyols, que es veu que per obra i gracia de les institucions de l’estat es l’únic legal, i així fomentar l’acord dels dos grans partits i no arribar a dependre mai d’aquests partits molestos que a vegades poden arribar a aconseguir contrapartides en el seu suport, com recentment el PNB amb les esmenes al pressupost general, i el que ell en diu prostituir el debat es no voler escoltar mai les legitimes reivindicacions nacionals de cadascun d’aquests grups, i el canvi de prioritats que no posen l’imperi al capdavant de tot.

Suposo que sentir alguna paraula en algun idioma que no sigui el que ells han decidit únic oficial, el castellà, en un acte impropi de qualsevol país civilitzat també deu ser el seu objectiu, i la seva ambició ja ens parla de reformar aquest estat de les autonomies per tancar-lo encara mes en benefici del poder central, i evitant reivindicacions de la perifèria escanyada pel llast de l’Estat.

Finalment ens justifica una de les mentides mes celebres d’en Zapatero i l’Estatu,t on ell redueix l’afer a un afer de partit per damunt de qualsevol territori, que en el seu concepte de democràcia restringida vol dir que un 90 % del parlament sobirà d’un territori no te cap mena de valor,  i es una espècie de cambra de pa sucat amb oli sense cap tipus de poder com malauradament anem comprovant cada dia.

Crec que quan s’insisteix repetidament contra un mur que no vol escoltar al llarg dels anys, ja una alternativa que es senzillament deixar aquests escons buits per no col·laborar amb el teu botxí, i la seva governació que ens hauria d’interessar ben poc, o simplement no presentar llistes i començar a donar el missatge de l’adeu a Espanya amb mes coherència, ja que no es pot estar a missa i repicant al mateix temps, i algú te que donar el primer pas que amb els líders actuals dubto molt tinguin el valor de fer-ho, i alhora denunciar amb aquesta renuncia a tot el mon el tracte rebut al llarg dels anys amb la cara ben alta.