ALBERT CORTES MONSERRAT

Copiant el lema d’Iniciativa a les passades eleccions espanyoles, podríem denunciar dos fets que han succeït aquests últims dies, per un costat la presidenta del parlament Núria de Gispert, prohibint expressions contra l’Estat, com Espoli Fiscal o robatori, per esmentar el tracte financer que rebem de l’Estat, i per l’altra la vergonya institucional i escandalosa retribució de l’expresident Montilla, ara al cementiri d’elefants anomenat Senat espanyol.

El diputat de Ciudadanos Jordi Cañas ha instat a la presidenta del Parlament a prohibir injuries contra l’Estat, i aquesta ha anunciat que no permetrà en els plens del Parlament el verb “robar” o l’expressió “espoli fiscal”, quan alguns diputats es refereixen a la relació amb l’Estat. Diu que ho ha aprovat la Junta de Portaveus, i la resposta dels diputats que l’utilitzen per referir-se al dèficit respecte les arques espanyoles, ha estat com ha dit Uriel Bertran de Solidaritat, que tant sols descriu una realitat, i ha demanat una llista amb expressions que considerin injurioses. Per altra banda l’expresident Montilla serà escollit avui senador pel Parlament, i deixarà el càrrec que ostentava a l’alçada del no res, com se’ns dubte el considera. L’altra qüestió son les seves retribucions, que ja ha dit que renunciarà a una, recordo que com expresident encara amb 3 anys per davant amb un sou de 114224 euros sense cotitzar a la Seguretat Social, si renuncia, cobraria el sou de senador autonòmic, encara que no queda clar si posteriorment ho cobrarà, al arribar a l’edat de jubilació el sou serà de 86418 euros. Hi ha el tema pendent de la seva oficina com expresident amb tres persones al seu càrrec, i pagada amb els fons públics, a mes de xofer i seguretat amb un cost de 500000 euros, i que vol conservar. Com a senador cobrarà 2813 euros al mes, com indemnització exempta de tributar, per ser de fora de Madrid 1822 euros, viatges pagats, taxi amb 3000 euros, i dietes de 120 euros al dia, caldria afegir complement sucosos per càrrecs dins la cambra del Senat.

Segons el diccionari espanyol, es defineix injúria com “acció o expressió que lesionen la dignitat d’un altra persona, menyscabant la seva fama o atemptat contra la seva pròpia estimació”. En aquest cas dir la veritat o les coses pel seu nom no lesiona la dignitat de ningú. Aquesta situació escandalosa i cabdal pel futur de Catalunya, que vol ser amagada barroerament pels nostres partits, en una actitud cínica i indigne, i que alhora justifiqui les retallades aplicades a la població, per no atrevir-se a denunciar l’espoli espanyol del nostre territori en forma del 10% del que produïm, vertadera mare dels ous de la crisi que patim, es injustificable. Entenc que el nacionalisme espanyol cec del Sr. Cañas intenti amagar la qüestió i desviar el tema, ara la complicitat de la presidenta de la cambra del nostre Parlament es sancionable. Que pretén, seguir presentant una realitat virtual, i així justificar les seves mesures covardes, quan deixaran d’enganyar a la gent, la nostra solidaritat es un robatori i un espoli, no hi ha altres paraules, i si a la cambra que ens representa la nostra sobirania no es pot denunciar, ja em dirà on. Aquest fals seny, barrejat amb la covardia i el cinisme es una recepta que ja passa de mida, per una banda volen limitar la solidaritat amb aquesta proposta enganyosa de pacte fiscal, i per altra no permet dir el motiu per fer això. Una mica de dignitat no aniria malament, i si li fa mal a l’orella, a la majoria ens fa mal a la butxaca, i esperem que qui ho ha de fer aturi aquesta sagnia, no que hi col·labori. Pel que fa l’expresident es un cas més d’aquesta casta política amb beneficis fora de qualsevol control ètic, deixant de banda la indignitat de l’assumpte, cosa que aquest personatge poc li importa, amb això no hi ha novetat, les quantitats estratosfèriques per descansar 4 anys en una cambra totalment inútil, i que s’hauria d’eliminar com han fet ja altres estats. Si tria Senat, evidentment no pot gaudir dels privilegis com expresident, ni sou, ni despatx amb tots els seus complements com a decoració per seguir engreixant el patrimoni, que no tenen vergonya, algú te que aturar aquesta farsa democràtica, que segueix permetent casos com aquest, i m’entres part de la població passa molts maldecaps per arribar a final de mes. Aquesta casta gaudeix d’aquest robatori legal, i sense sentit que evidentment amb un estat propi, caldrà rectificar i evitar.