ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan encara avui hi ha moltes persones a les fosques per les nevades, i amb les infraestructures per terra, sobretot a la zona de Girona, sempre es bo sentir els nostres gestors, i les seves visions sobre el desastre amb un rerefons molt clar, com es la falta alarmant d’inversions  a Catalunya, i les promeses que se’n porta el vent cada cop que hi ha una situació d’excepcionalitat li diuen, que posteriorment es torna a repetir, perquè no hi ha cap voluntat de posar-hi remei, i des de casa el poder decisori no existeix, per tant més enllà de la nefasta gestió, poca cosa més es pot demanar.

Per una banda tenim el conseller Huguet, amb un to amenaçant, i parlant de les demandes contra les elèctriques que poden ser sancions dures si es demostra que les línies estaven en mal estat, i les torres caigudes mal construïdes. Ens diu que la investigació esta en marxa, i parla d’una normativa més restrictiva per no repetir una situació semblant, i ha lamentat que quan un grup català volia adquirir la companyia elèctrica, es va impedir des de Madrid.

El secretari general d’interior Joan Boada, ha manifestat la seva incredulitat sobre els arranjaments elèctrics aquest cap de setmana promesos per la companyia, i destaca que els plantejaments haguessin estat diferents si en comptes de 2 o 3 dies  parléssim dels actuals 5 o 6 dies. Alhora critica que amb els grups electrògens no es soluciona el problema.

Realment indigne d’un país europeu que per una nevada, desprès d’una setmana encara hi hagi molta part de la població a les fosques, i amb la infraestructura elèctrica per terra. Recordo per la famosa apagada a Barcelona on es va posar en evidencia l’estructura de fireta que pateix Catalunya, i on la imatge dels grups electrògens a la ciutat era per oblidar, les promeses d’inversió i renovació per una xarxa indigne dels nostres temps van estar a l’ordre del dia, ara hi tornem a ser i la historia es la mateixa, es la política del qui dia passa any empeny. Aquests dos personatges esmentats  cadascú amb el seu estil amenacen amb sancions i investigacions, com si no coneixèssim prou que tot això es paper mullat, i què la culpa es molt més antiga, ja que la falta d’inversions estatals a Catalunya els últims anys es alarmant, i ho hem comprovat amb els trens, la electricitat, les carreteres i d’altres. Es una voluntat estatal de marginació, i alhora una falta total de poder, per poder afrontar aquests temes des de la part catalana.

Si a aquesta marginació, i afegim la desastrosa gestió des de la Generalitat, amb un Boada que criticava molt en la seva època a l’oposició, i què ara al govern no ha millorat les perspectives, i segueix obviant el fons del problema en una actitud bastant cínica.

Realment cal ser molt hipòcrita per no adonar-se, o fer veure que es mira cap a un altra costat, que amb aquest estat no anem enlloc, i que cada dia que passa perdem posicions en l’àmbit europeu, cal teixir aquestes complicitats que superin l’estat on ens trobem per tenir el nostre, on apart de la bona o mala gestió, les decisions i els diners nomes seran nostres, i en benefici dels nostres interessos.