El Conseller Homs en una entrevista a la Cadena Cope ha embolicat encara més la troca, i crec que ha confós ser prudent amb carrejar la veritat i la mentida. No es pot dir que la consulta nomes serviria per saber l’opinió de la gent i que la decisió vindrà després d’una negociació amb l’Estat. Crec que com deia aquell, per aquest viatge no calien tantes alforges. El dia 9 de novembre el conjunt de Catalunya prendrà  una decisió bàsica pel seu futur, i aquesta serà ferma, a partir d’aquí es negociarà amb l’Estat, però sempre amb aquesta decisió de partida. Altrament seria un frau fonamental.

El Portaveu del Govern diu que el procés podria acabar amb una votació dels ciutadans de tot l’Estat espanyol, perquè caldria modificar la Constitució. Parla del 9 de novembre com simple eina per saber l’opinió dels catalans per començar una negociació. Comenta que la llei no preveu la independència catalana, per això es vol saber amb exactitud l’opinió catalana sobre el tema i negociar amb l’Estat amb una posició que fixarà el conjunt de la sobirania que representa l’Estat espanyol. Ha acabat afirmant que se sabrà l’opinió no la decisió, i aquesta vindrà de la modificació de la Constitució en determinats articles que correspondria al conjunt del cos electoral espanyol.

Realment, n’hi ha un tip. Alguns sembla o que els comencen a tremolar les cames, que no han entés res o que simplement segueixen jugant al joc de sempre com si la situació fos la mateixa. Crec que amb una entrevista d’àmbit espanyol s’ha de mostrar una imatge el més oberta i dialogant possible, però alhora ferma en quant els conceptes. No podem enganyar per mostrar una situació que es falsa i molt menys caure en l’entrevista del Conseller Homs.

La consulta o referèndum, que legalment vol dir vinculant o no, no es una enquesta telefònica o d’un digital com moltes de les que veiem cada dia. Es la votació més important i transcendental que ha viscut aquest poble en els últims 300 anys i per tant mereix un tractament a l’alçada d’aquesta magnitud. El seu resultat no es per saber una opinió que també, exactament igual que tots els referèndums o eleccions, però apart i més important, es per dictar el que els nostres representants polítics tenen que fer realitat i gestionar com un mandat del poble. Per tant una victòria del si, implica que la societat catalana ja ha dictat sentència i vol ser un estat independent. Els nostres polítics han de proclamar això, i negociar amb l’Estat espanyol el repartiment de bens, el deute, l’entrada als organismes internacionals, el reconeixement i moltes coses més, però en base a que la sobirania tal com ja va aprovar la declaració de sobirania al Parlament català es del poble de Catalunya, cosa que sembla haver oblidat Homs deliberadament. No s’ha de modificar cap Constitució, una llei que ja no serà nostre i per tant dependrà dels espanyols si la volen modificar o deixar com esta.

Mai una independència l’han decidit el conjunt de l’Estat anterior, es totalment ridícul, precisament crear un Estat pertany al territori que opta per aquesta opció i nomes a ell. Caldria que el conseller sabes que tard o d’hora la Constitució deixarà de ser la norma fonamental del poble de Catalunya i aquest tindrà la seva pròpia.

Efectivament, i amb la posició negativa de l’Estat espanyol, hi haurà un moment que la legalitat espanyola es trencarà en el nostre territori, i la democràcia passarà a guiar els nostres passos fins si el poble ho desitja constituir la nostra pròpia legalitat, es a dir un nou estat.

En definitiva, prou d’aquesta mesquinesa, i de jugar amb un procés que ha demanat el poble i que no permetrà que cap polític maldestre interpreti en contra del mateix.