ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

HERIBERT BARRERA: UN EXEMPLE PER TOTS

Sense categoria

Ahir no va ser un dia agradable per Catalunya, ens deixava a l’edat de 94 anys un patriota de pedra picada, i primer president del Parlament de la recuperada Generalitat, Heribert Barrera, una vida política de lluita clara per la independència amb un trajectòria impecable, i que mereix el respecte fins hi tot de les persones molt allunyades dels seus postulats. Desprès de les paraules oficials de la classe política per les morts recents de feixistes homenatjats vergonyosament com Samaranch i Sentis, ara veiem com moltes declaracions delaten un cinisme, ja habitual a la classe política catalana.

Francament, el meu interès per la política i per la independència del meu país com objectiu a nivell col·lectiu de la meva vida, va donar com a primer referent a la personalitat d’en Barrera, un home que sempre he seguit i escoltat amb atenció, cada declaració o pas que anava fent amb la seva extensa carrera, i on la lluita per l’estat propi va passar per davant de qualsevol partidisme com va demostrar amb els últims anys amb el seu allunyament d’Esquerra, i un apropament a l’aposta d’una candidatura independentista unitària per assolir l’objectiu, deixant els postulats esquerra i dreta en segon lloc. Hem vist declaracions de tot tipus, com dins del seu partit, en Joan Puigcercos que va agafar el rumb del poder amb el nacionalisme espanyol present al Parlament, enlloc de la via que proposava Barrera, en Duran parlant d’ell com un patriota, suposo que no es deu referir a la seva de pàtria, en Bosch per Iniciativa criticant la seva tria per la dreta en els anys 80 amb Pujol al capdavant, quan sap perfectament que lluitava per les llibertats del país, i no per atorgar el poder a un partit nacionalment espanyol com el PSOE-C, per molta esquerra que gasti, i finalment el President Mas que el titlla de mestre de patriotes, a veure si es un bon alumne, de moment no ho demostra gaire, i el recorda a la manifestació del 10 J, llàstima que no anomena la recent del 9 J, on el seu últim discurs va ser dalt d’una camioneta amb una imatge deplorable, i que demostra el respecte que te aquest país per les persones integres com ell. En definitiva una gran pèrdua d’una persona que no podrà veure el seu somni fet realitat, i de nosaltres depèn fer-lo possible, seria el millor homenatge. Adjunto el vídeo de la seva última aparició pública l’esmentat 9 de juliol on vaig tenir el goig d’escoltar-lo.

 

 

 

  1. És veritat Albert , jo també hi era en aquell- 9 de Juliol.  Aquesta vegada el vaig escoltar d’una manera diferent , el meu subconscient em demanava una atenció especial , i no m’avergonyeiso en dir-te que em vaig emocionar , de fet, en aquest mateix moment, estic plorant , perdò company que ho deixi així.
    VISCA CATALUNYA LLIURE.
    magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.