HEM D’ASSUMIR RISCOS
La frase de l’Adri Carrasco ahir desprès del seu retorn ja lliure “No podem esperar més, tots hem d’assumir riscos”, reflecteix clarament quina ha de ser l’estratègia per culminar l’alliberament nacional o perdre l’oportunitat per molts anys i potser definitivament.
Efectivament segons l’Audiència Nacional, aquest Tribunal hereu de l’ordre franquista i que en qualsevol Estat democràtic, evidentment no existiria el va acusar amb ell i Tamara Carrasco de terroristes, cosa que els ha fet passar un calvari, la Tamara amb una història que ja coneixem i un exili a Brussel·les de gairebé 3 anys per l’Adri que avui amb l’arxiu de la seva causa per part del Jutjat ha acabat feliçment. De fet no hi ha hagut cap prova sòlida, i les presentades eren una parodia d’un Estat feixista disposat a l’escarment a l’independentisme trepitjant tots els drets dels ciutadans, que ja vulnerats veurem com aquí no ha passat res, cap responsabilitat pels jutges, els mateixos que alguns diuen sempre amb solemnitat que respecten les sentències judicials i afegeixen com no pot ser d’altra manera.
Aquest es el parany, una claca en els mitjans que ara fent hemeroteca veuriem les barbaritats que en el seu dia van dir i escriure de la Tamara i l’Adri i que ara no mereixeran cap disculpa, cap nota de rectificació en els seus mitjans i simplement han fet la seva funció. Pel que fa la justícia evidentment no els pot tornar el temps, però si assumir la seva errada i despropòsit, i no, no es poden respectar totes les sentències i menys si son de Tribunals d’Estats amb tantes mancances democràtiques com Espanya, i si, si pot ser d’altra manera. Evidentment la persecució i repressió a l’independentisme per part del sistema espanyol no pot ser respectada mai i en qualsevol democràcia la societat ha de poder estar per damunt d’aquests elements repressius contra la mateixa.
Com un altre exemple avui veiem, com l’Audiència culpa l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis de les destrosses de la Guàrdia Civil el dia del Referèndum i rebutja la indemnització demanada. En una nova prova del que parlem. El mateix sistema envia uns salvatges en forma de policia a usar la violència contra la gent indiscriminadament i destrossar tot el que barrava el seu pas, en aquest cas al lloc on havia de votar el President Puigdemont i això queda validat com el més normal del món tornant els botxins amb víctimes i a l’inreves.
Una tàctica molt típica de les Dictadures i que com ha dit l’Adri per damunt de partits col·laboradors i porucs que tenim ja arriba l’hora d’assumir riscos per guanyar.