HEGEMONÍA AUTONÓMICA
Les paraules d’Oriol Junqueras sobre el seu desconeixement de les campanyes B miserables del seu partit son un pas més amb aquesta broma de mal gust en que s’ha convertit el seu partit, on nomes importa la guerra per dirigir-lo i obtenir una hegemoní autonómica, esclar.
Aquestes campanyes anomenades de falsa bandera i on sembla es reclutaven gent externa pagats pel partit per difondre notícies falses o atacar rivals, eren desconegudes pel guru d’Esquerra i ens vol fer creure que van ser fetes aprofitant la seva estada a presó i evidentment posant tota la responsabilitat amb Rovira. Apart amb el seu cinisme habitual desija el millor amb ella i la seva amistat i la seva nova presentació al càrrec ho farà pel país i per la bona gent del partit. Alhora parla d’elements d’incertesa en el nou finançament concretament la quota de solidaritat com a gran eix del pacte amb el PSC a la Generalitat de Catalunya.
Realment aquest fangar evidentment també perjudica l’independentisme, un partit que camina cap a l’auto destrucció nomes pel poder i on les misèries surten cada dia a la llum i la vertadera cara amagada també, segurament no és mereix res més. Junqueras com a President no és pot quedar tant ample al·legant el seu desconeixement i acusant al seu rival, ja que per responsabilitat indica dos camins, o no era apte pel càrrec ja que no tenia cap control, o si ho sabia ho havia de denunciar com a màxim responsable i aturar aquesta misèria. La seva actitud per ètica nomes l’hauria de portar a la seva dimissió i no presentació mai més a cap càrrec intern. Aquesta aura cristiana del perdó i la mà estesa a tothom quan escoltem cada dia aquest serial, no deixa de ser una hipocresia i cinisme que en definitiva el porta allà. De fet pensar que ha de seguir pel país ja es un gran ego i una falta d’humilitat i de realitat que espanta. Ningú li demana i el país ho pot suportar perfectament. Quan ja rebla el clau, és posant en dubte la pedra angular sobre la que han fet un President del 155 a Catalunya com si tal cosa. Quan ho han venut com un guany de proporcions inmenses i ara resulta que admet que ni tant sols han blindat que hauria de pagar Catalunya a Espanya un cop recaptats tots els impostos. Una nova presa de pel, de fet una més.
La lluita Junqueras-Rovira no te discrepancies polítiques, simplement egos i afany de poder personal, res a veure amb el país i molt menys en el projecte independentista que ja fa molt de temps que han oblidat. Simple hegemonía autonòmica.