GUERRA OBERTA I L?ENEMIC DINS DE CASA
El govern espanyol va fer patir per arrencar una nova emissió de bons catalans, quan a altres comunitats no han tingut cap problema, es nega a pagar el fons de compensació, i a canvi exigeix el màxim sacrifici i retallades a les terres catalanes, cosa que no exigeix a ningú més, no compleix amb els compromisos d’unes inversions amb rodalies demencials, fins hi tot posa un recurs per les oposicions a places de mestres catalanes, quan no posa cap problema a les places demanades per Andalusia. El pitjor de tot es que l’enemic es a casa, i la gent hauria de saber la inutilitat de dipositar la confiança amb un partit que te molt lluny els seus interessos, i que es capaç de votar en contra del deute català, i alhora criticar les retallades, es el PSOE-C, i com deia aquell, algú ho havia de dir.
Realment la situació es extremadament virulenta i delicada, ja que per exemple l’Ajuntament de Madrid esta endeutat cinc vegades més que el de Barcelona, i es el segon i les administracions catalanes, les que tenen que morir fent sacrificis, sense que ningú més vegi retallat el seu estat del benestar, la Junta d’Andalusia convoca 3796 places de mestres, i l’Estat ja ha arribar a un acord, i Catalunya presenta 1245 places i rep un recurs contenciós com a premi, en les infraestructures, i concretament en el desgavell de rodalies s’exigeix l’execució de les actuacions pendent per un valor de 1900 milions, cal dir que el pla acordat 2008-2015 prèvia una inversió de 4 mil milions, dels quals nomes s’han executat 64 milions, el 3,3% quan ens acostem a la meitat de l’acord, per acabar-ho de liquidar una reunió amb Foment a Madrid prevista per avui ha estat anul·lada unilateralment amb un total menyspreu a la part catalana. La ministra Salgado reitera que el fons no es pagarà fins el 2013, tot hi haver pagat aquesta bestreta els dos últims anys de tripartit, la votació perduda ahir al Congrés, i on la famosa unitat catalana ha quedat en un no res, ha deixat una cosa clara que el socialisme català no es de fiar, i que tradicionalment repeteix les traïcions constants als interessos catalans, cosa que hauria de fer obrir els ulls als seus incrèduls votants, adduint que el govern català prefereix estar al costat dels Populars que del govern espanyol, i la seva esmena ridícula en forma de paper mullat. Caldria prendre molt bona nota, i castigar electoralment aquesta formació, i de retruc els que gracies als seus pactes els permeten governar institucions, i un poder que acaben girant contra nosaltres.
Van prémer el botó del NO a exigir el deute del govern espanyol a Catalunya, i es van quedar tant amples, fent saltar pels aires les paraules anteriors dels seus dirigents, i havent de sentir les explicacions indignes de cinisme de distracció electoral amb referència a la moció de CIU, i dient que havia preferit que Catalunya fos derrotada al costat del PP, abans de guanyar al costat del PSC i del govern espanyol. Realment miserables aquestes excuses de mal pagador, un partit que al Senat va votar favorablement, deixant clar el que creuen d’aquesta cambra, i que un cop arribats al Congres ha preferit votar en contra dels interessos catalans, i contradient que es preferís que Catalunya fos derrotada al costat del PP, en realitat ha estat derrotada gracies al PSC que es molt diferent, no es tracta d’estar al costat del govern espanyol, es tracta d’estar al costat dels interessos i en aquest cas les reclamacions justes catalanes, i aquí els socialistes catalans un cop més han demostrat de qui estan al costat. Ara seguiran criticant les retallades, i el dia que podien donar un pas endavant per alleugerir una mica el nostre patiment , l’han agreujat conscientment, em pregunto, i encara que siguin eleccions diferents qui pot votar aquest partit en els propers comicis amb la consciencia neta. S’ha d’acabar la cantarella del poli bo i el poli dolent en referència al PSOE-C i el PP, els dos son nocius, i un vertader càncer per Catalunya, i ens ho demostren cada dia.
Amb una engruna de dignitat, el càstig hauria de ser sever tant amb ells, com els que els hi donen suport sense cap tipus d’ètica i dignitat, prou de buscar una unitat fictícia amb partits com aquests, cal veure molt clar que al Parlament el tripartit format per socialistes, populars i Ciudadanos formen un bloc que res tenen a veure amb la defensa dels nostres interessos, i tenen objectius molt definits i contraris a Catalunya.