ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui 14 d’abril, fa 78 anys que el President Macià va proclamar la República Catalana aplicant l’article primer de la Constitució Catalana de l’Havana de 3 anys enrere, amb un exercici de valentia, compromís i dignitat que avui en dia contrasta amb personatges com Ignasi Guardans, net d’en Cambó, i amb clara vocació de ment colonitzada.

El fitxatge d’en Zapatero d’un altra català tant sols de naixement però sense sentiment pel Ministeri de Cultura ja es un fet, i la Ministra de torn Gonzalez-Sinde, recordem signant del Manifiesto por la unidad de la lengua comun, i critica amb la immersió lingüística a Catalunya , es difícilment justificable.

El que des de CIU s’ha donat com una sortida laboral totalment licita, èticament i per dignitat es totalment reprovable, ell des del seu bloc ha escrit que no pretén molestar a ningú, i que li sabria greu si ho fes, tot hi què li costa d’entendre que la seva incorporació a una multinacional coreana no generaria la mateixa controvèrsia, i què es un servei públic apassionant, i a favor dels interessos generals, assegurant que dona les gracies al seus nous caps, on hi posarà tota la seva voluntat.

Se’ns dubte la seva ment colonitzada no entén res, però desprès de defensar com el seu partit la supressió d’un ministeri inútil què te transferides les competències a les comunitats autònomes, i què nomes justifica un cost de personal i pressupost difícil d’assumir, no es pot ara anar a treballar-hi, i més quan la titular es una defensora de la llengua única a l’Estat, i el govern espanyol es el que porta escanyant Catalunya econòmicament amb un episodi actual de finançament que fa plorar, i què  a sobre no fa cas de les lleis què aprova com l’Estatut, amb una constant humiliació al territori català. La seva comparació amb Corea es patètica, ja què per si no ho sap fa gairebé 300 anys a sang i fetge la seva Espanya va  colonitzar la terra que l’ha vist créixer, i ha espoliat i maltractat tot el què ha volgut i més, Corea per posar un exemple no te cap tipus de relació amb nosaltres, i si la tingues seria comercial.  Pel que fa als seus interessos generals es torna a equivocar, el govern d’Espanya treballa pel què pròpiament considera l’Estat, i no per les colònies de segona categoria com Catalunya, com pot comprovar amb les infraestructures, el tracte econòmic desiigual que Andalusia, o la nul·la defensa de la seva llengua què vol fer desaparèixer com abans millor.

Sr. Guardans, la seva feina daurada remenant la cua per l’Eurocambra sense importar-li gens ni mica els nostres problemes nacionals, ja què la seva nació es un altra, ja es historia, i CIU faria be en prendre mesures, ja què la seva indisciplina en forma de critiques al nou candidat,  i ara amb aquest acte de traïdoria li fan perdre qualsevol engruna de dignitat, i deixen en molt mal lloc al seu partit que sota aquest fum de sobiranisme amaga personatges com aquests disposat a vendre’s per un plat de llenties a l’Estat què precisament ens impedeix la nostra llibertat.

Macià i Guardans en un mateix bloc, dues cares del catalanisme, una la de la coherència, fermesa  i dignitat, i l’altra la de la traïdoria i pèrdua d’identitat per passar a ser un bufo mes en la cort del Sr. Zapatero per alegria i satisfacció dels espanyols.