ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir vam poder veure per la televisió el debat sobre la nova política amb Ada Colau i el seu moviment Guanyem Barcelona i Villarejo eurodiputat de Podemos com a protagonistes. La veritat, i sobretot en el segon personatge no va donar la sensació de massa novetats sobre el que ja conèixem. Un nul respecte al seu mateix programa i al dret a decidir. Per l’altre costat molts titulars ben intencionats, però com ja es va comentar sense massa cosa més al darrere. Francament més foscors que llums.

Ada Colau i la seva plataforma va fer un discurs basat en la demonització del que anomena vella política o partits tradicionals i a cop de titular defensar el que segurament tots podríem estar d’acord, una bona sanitat pública, educació pública de qualitat i els drets de les persones davant les entitats bancàries i els desnonaments, un tema per cert on va fer una gran feina.

No em va acabar de convèncer quan d’entrada els partits que podrien ser afins no sembla que estiguin per la labor, i nomes ICV sembla esta amatent per la seva pròpia seguretat i guardar un electorat que la seva indefinició sobre la postura el 9N pot acabar perdent.  Una plataforma per obrir portes de l’Ajuntament, però que basada en la labor social, hauria de definir la seva posició nacional. No es creïble qualsevol opció que no es defineixi a 4 mesos de la consulta ciutadana amb l’excusa de que hi ha diferents sensibilitats dins la mateixa, aquesta si que es una fòrmula vella i que la societat no acceptarà.

Per tant no ens perdem amb canvis per tot, i deixar el principal punt enlaire. Se’ns dubte un votant independentista de Barcelona, te dret  a saber si els seus representants defensaran una Barcelona capital d’un Estat o no.  Estaria en la línia d’obertura i transparència que es pregona per altres qüestions.

El cas Villarejo, ahir va deixar moltes incògnites sobre Podemos, i es el primer representant que admet públicament que no defensarà el seu programa electoral, concretament el del dret a autodeterminació dels pobles que el recull, i que considera secundàri, això es un frau i una burla al seu electorat, repetint els mateixos vicis de la política vella que pregona.

Per altra banda ens diu que va marxar d’un partit com ICV per donar suport a la Consulta catalana, però sembla que amb aquest punt esmentat en el programa i defensant una reforma constitucional pactada segurament amb la dreta si sent comòde.

Va arribar al descrèdit total, quan no sabent que respondre per evitar aquestes contradiccions va tirar de manual i va atacar a la dreta catalana i les retallades sanitàries, que van ser ràpidament contestades amb una explicació clara sobre el pressupost limitat de la Generalitat i el 25% d’aquest dedicat a Sanitat, cosa que desmenteix rotundament aquest desinterès que ens volia vendre.

En definitiva no es pot vendre fum amb forma de propostes sense explicar les conseqüències,  renegar del mateix programa com a escarni als seus mateixos electors, o defensar democràcia interna quan les seves llistes  a la direcció han estat tancades a pany i forrellat amb l’objectiu de no donar cap opció per la sorpresa. Com deia llums i foscors.