ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

GRECIA: EXEMPLE DE SOBIRANIA

La victòria de Syriza a Grecia va dibuixar un escenari on totes aquestes formacions de l’esquerra transformadora del sistema, o almenys això diuen es disputaven el clam i la felicitat per la victòria fent comparacions amb la nostra situació o l’espanyola. Tanmateix al cap de poques hores Tsipras ha deixat amb un pam de nas a totes aquestes formacions defensores del purisme ideològic i desqualificant qualsevol altra sector que vagi a la dreta, pactant amb un partit grec per formar la majoria que estaria a la dreta dels Populars espanyols per fer-nos una idea.

Un gran exemple, de saber que es realment el prioritari en cada cas, i que es secundari o simplement segon plat en determinats contexts. De fet des de Podemos ja hem sentit aquests dies missatges cap a Ciudadanos que anirien en aquesta direcció. Els Joan Herrera de torn que amb l’excusa tronada de l’eix esquerra i dreta han estat ràpids en baixar del carro independentista hauran rebut una gran lliçó.

Catalunya te en aquest moment una gran oportunitat i un moment únic per donar un tomb a la seva llarga historia assolint les eines que li poden permetre millorar la seva situació en tots els aspectes. Una eina que poc enten d’ideologies, i que des de la seva transversalitat ha unit a molta i molta gent a la societat en les mobilitzacions més grans de la seva historia.

De fet, i amb el gran èxit democràtic del 9 N, una data a recordar, i seguint aquest esperit podia seguir de forma unitària i fugint de sigles convocant aquestes eleccions ara al setembre i que de ben segur haurien estat un aval definitiu al procés.

En aquesta ocasió, la política de baixa volada i els interessos personals i de partit han passat per davant de l’objectiu i això ens ha afeblit i provocat la situació on ens trobem. Al mateix temps aquest purisme d’esquerres no ha estat capaç d’entendre que ara ens jugavem coses molt més importants que amb qui sortia a la foto, o amb la sigla del mateix partit i han anat en cami contrari al que ara ha fet Syriza.

Com va dir el President, en situacions excepcionals, decisions excepcionals, no es pot viure una situació diferent amb la mateixa actitud de sempre. Senzillament no funciona, i desprès veient els exemples tant clars com el grec encara ho deixen més en evidència, i donen idea de la mediocritat i poc sentit de país que tenen alguns, si es que algun cop l’han tingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.