ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir l’eurodiputada i consellera Clara Ponsatí va tornar a Catalunya, a la seva Barcelona trencant tots els relats interessats que patim des d’Espanya i des del nostre Govern col·laborador amb l’Estat.

Efectivament a diferència de Serret i Gabriel, no reconeix l’autoritat judicial del Suprem de Llarena i no va passar a rendir comptes amb el mateix. En una roda de premsa va denunciar les vulneracions d’una Espanya sense respecte a la democràcia i sense seguir les mínimes normes d’un club de socis dit Unió Europea, alhora ens va presentar una web on es podran denunciar tots aquests actes de l’Estat i lògicament es va allunyar molt del camí seguit pel nostre Govern autonòmic o del camí que van seguir les dues exiliades abans esmentades. Ella es eurodiputada per Junts, però com sempre mai ha amagat les seves opinions, com quan ens va dir poc desprès del Referèndum i desprès pel que ens diuen haven-se quedat sola defensant que havien de tirar endavant la gestió del resultat, que allò era un farol com posteriorment vam veure.

Una persona que no li cal cridar per defensar el que creu, i que la seva fermesa es suficient per no caure en aquest parany on estem ubicats. La seva detenció crec que ja prevista tant per ella com el seu advocat Gonzalo Boye per part dels Mossos va traspassar les linies de la legalitat vigent i un cop més va demostrar que menja apart dins la Unió Europea. Una detenció matussera en ple carrer i tota la gent i les camares davant que ha donat la foto que avui ha de retronar a l’Eurocambra amb força. No hi ha dubte que el Tribunal Suprem segueix a la seva sense fer cas de la Justícia Europea i no respectant les normes més elementals com la inviolabilitat d’un europarlamentari.

Un paper galdós que la Generalitat en la seva tasca de gestoria de l’Estat i mitjançant el Conseller d’Interior del que depenen políticament els mossos va executar sense vergonya amb la típica excusa que actuen com a policia judicial, tot plegat molt trist. Es evident que actuen com el que diu el Conseller, ara bé sota la seva potestat era obeir les normes superiors a l’espanyola i no autoritzar una detenció il·legal, evidentment no ho va fer, ja que la submissió absoluta de les nostres institucions així ho demana. De fet Junqueras ha recordat que gràcies a la supressió del delicte de sedició havia tornat, el conseller Campuzano sobre la definició del seu Govern per part de Ponsatí “eina de l’ocupació espanyola”, diu que ella té molt dolor des de fa molt de temps i s’ha de respectar o la Consellera Serret que diu respecta totes les estratègies de de defensa de cada represaliat.

Uns exemples del cinisme inmens del Govern de Catalunya i la seva col.laboració amb l’Estat per esborrar el procés català, caldria que expliquessin que argumenten per negar la definició de Ponsatí, la veritat es que la realitat els desmenteix, i el relat d’ella trenca els seus esquemes d’autonomisme per sempre.

Gràcies Clara, per la teva valentia i dignitat. No hi estem acostumats ni a una cosa ni a l’altra.