ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

GOVERN SOTA XANTATGE

El nou decret de Consellers del President Torra acceptant substituir les persones a presó o exiliat per altres com ordenava l’Estat amb la il·legalitat flagrant de no publicar els nomenaments al DOGC ja es un fet i segueix la deriva encetada fins ara.

Una deriva que començant pel frau a la població al no aplicar el resultat de l’1 d’octubre i deixar així que el 155 i la repressió absoluta tingués llicència per arrasar-ho tot, participant en unes eleccions del 21 D tots els partits acceptant de facto qui manava en realitat i posteriorment amb gests des del Govern amb 3 candidats a President que han estat vetats pel Govern espanyol vulnerant tots els seus drets i acceptat pel Parlament amb una nova opció, i posteriorment perdent la facultat que te de nomenar el seu Govern que ha estat modulat i validat per Madrid en una nova mostra de com funcionen les coses a Catalunya.

Això amanit amb la fal·lacia que amb un Govern efectiu li diuen, el 155 marxarà, quan en realitat ja han explicat que seguirà el control financer, el veto a qualsevol llei que no agradi com la passada legislatura per molt social que sigui i evidentment el cos de Mossos seguirà sota vigilància i la restitució d’alts càrrecs serà impossible com ho ha estat la de Consellers.

Al carrer l’extrema dreta seguirá amb via lliure per netejar el carrer, seguirà criminalitzat qualsevol símbol que no agradi, els presos polítics seguiran a la presó preventiva amb un judici que obvia qualsevol tipus de justícia com podem veure a Europa. Retallada de drets constant i repressió sense fre.

Aquest es el panorama que tenim. La tàctica d’acceptar el xantatge de l’Estat per molts escarafalls de cara a la galeria, segurament no es l’adequada, ja que tots sabem que acceptar cada ordre no fa més que deixar les nostres institucions en res, de fet el que son ara i validar el botxí que segueix crescut el seu camí.

Alhora, i encara més greu, que els nostres partits intentin fer veure el que no es i no expliquin que simplement volen fer autonomisme ja que no s’atreveixen a res més.

Una esperança es la feina que a l’exili es pugui fer i que incideixi amb el nostre futur i sobretot la reacció de la ciutadania que ha de tornar a alliberar-se del domini dels partits i exigir el camí de la República ja validat i si cal passar per sobre dels mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.