GIRONA I EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Efectivament, Girona ja es la primera capital provincial en incorporar-se a l’Associació de Municipis per la Independència, que ja compta amb uns 145 municipis inscrits. Aquest fet, més l’expansió territorial de l’Assemblea Nacional pel territori, son un punt de llum amb la situació actual, on els incompliments monetaris espanyols obtenen la resposta de la retallada en els nostres drets, i on la nostra llengua continua sent discriminada a la Justícia com en el cas d’en Marc Belzunces.
Girona ha aprovat el tràmit, i on destaco que els regidors d’UDC i part socialista s’ha abstingut, i la resta de vots socialistes junt amb els populars han votat contràriament. Un ple amb força tensió , i que aquest dimecres ja podrà estar representat a l’Assemblea de l’Associació de Municipis en forma destacada. Alhora l’ANC es constituirà formalment el proper 10 de març en plena expansió pel territori, i on l’objectiu es ser representada en tots els municipis de més de 3000 habitants, i amb un horitzó clar en forma de columnes populars que aniran recorrent el territori, i arribar a Barcelona per la Diada, per fer la manifestació més voluminosa vista fins ara a favor de l’Estat propi. Se’ns dubte les dues organitzacions van lligades, com ho ha constatat en Vila d’Abadal per aconseguir arribar a tota la ciutadania. A l’altre costat, i davant la negativa del govern espanyol a complir amb els pagaments de l’Estatut, es preveuen retards en els pagaments a proveïdors i funcionaris, demanant comprensió pel fet i alhora estudiar emprendre accions legals contra el govern de l’Estat ,com anunciava el portaveu de la Generalitat. Al mateix temps el Tribunal suprem es nega a acceptar a tràmit un recurs d’un ciutadà per estar escrit en la llengua catalana i arribarà al TC, de fet la llei faculta als ciutadans a decidir quina llengua oficial es volen dirigir als tribunals, i ja casos ja acceptats anteriorment, i ara no ho fa com si no hi hagués recurs.
Pas important de Girona per impulsar aquest moviment que busca un referèndum per l’estat propi organitzat des dels municipis, i superant les condicions de les consultes populars, ja sabem del caràcter antidemocràtic dels partits nacionalment espanyols en aquest tema, però l’abstenció dels regidors d’Unió no te justificació, ja que un referèndum, es donar opinió al poble, i això no pot deixar indiferent o negar-se a sentir la veu de la ciutadania, sinó de quina democràcia estem parlant. Per la seva banda l’ANC ha de continuar relligant el territori, i activar el moviment per arribar fins l’últim racó, i donar tots els arguments per la població i la seva llibertat futura. Un objectiu ambiciós el de la manifestació, però que desprès del 10 J, amb cas omís de la classe política, toca donar un cop d’autoritat damunt la taula, la situació ho requereix, i la societat civil en te la clau per sortir de l’atzucac. Per altra banda ja veiem que els escandalosos incompliments espanyols en el millor dels casos retallaran els nostres sous i condicions per fer-hi front, i un anunci de recurs que fa riure, ja que el poder l’ostenta un, i això es una evidència que no cal repetir, la pregunta es fins quan ens haurem d’adaptar per culpa dels demes, es una actitud indigne que tard o d’hora ha d’acabar. De fet el tarannà espanyol queda molt clar amb la situació esperpèntica d’en Marc Belzunces a la Justícia, i el cas de xenofòbia contra la nostra llengua sense cap justificació, i que produeix una situació de indefensió, que nomes pot ser resolta amb un nou estat que protegeixi la seva llengua, l’actual esta molt clar que no ho pensa fer, i lluitarà per convertir-la en una anècdota folklòrica d’anar per casa amb totes les seves forces, d’això li diuen pluralisme i riquesa cultural segons la seva demagògia.
En definitiva, cal seguir avançant cap a l’únic camí que ens garanteix la supervivència com a poble i el temps no serà indefinit.
email protegit
// <![CDATA[
document.write( '’ );
// ]]>