ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

GARZON ES DECIDEIX A FURGAR EN EL PASSAT

Sense categoria

La iniciativa del Jutge Garzon d’obrir unes foses comunes de la Guerra Civil, i depurar responsabilitats arribant a demanar el mateix certificat de defunció de Franco, ha portat cua sobretot en la dreta rància espanyola.

 

Emmarcat amb el seu afany de protagonisme habitual com a jutge estrella amb causes internacionals de gran relleu com la del General Pinotxet, ara ha decidit ordenar obrir algunes fosses comuns on van ser enterrats víctimes de la guerra civil del costat republicà, i en vol depurar responsabilitats.

 

En qualsevol estat democràtic aquest fet s’hauria d’haver produït fa 30 anys, i fer desfilar pels tribunals la majoria de responsables de les tortures, execucions i tota mena de crueltats del regim franquista, deixant clar que no hi havia dos bàndols, sinó  un govern legal i escollit pel poble democràticament, i un bàndol militar insurrecte que va decidir utilitzar la força per arribar el poder, i començar una purga com fan totes les dictadures.

 

Aquí sembla, i no ho veig gaire clar que no quedi en paraules buides que s’emporta el vent, començarà aquest procés ara quan la majoria de responsables poden haver mort o en una edat molt avançada, i al no ser un estat normal la dreta del PP com sempre que toquen els seus antecessors naturals, o sigui el franquisme, s’ha posat les mans al cap amb la retòrica habitual de que no s’ha de remenar el passat, i emparant-se amb les lleis d’amnistia del 77, un dels pactes de la farsa de la transició per deslliurar de qualsevol culpa tota aquesta colla d’assassins, i posar una cortina de fum per davant de la dictadura amb una suposada democràcia.

 

Ja es preocupant que desprès de tot aquest temps, aquest partit de dreta no hagi trobat el seu camí com la major part de la dreta europea, i defensi les seves postures des de la defensa dels valors democràtics en aquest cas conservadors, i no tant sos això, sinó que ha mantingut molts càrrecs del partit lligats a la dictadura o fills d’aquests que segueixen la seva corda, i defensant aquesta idea equivocada de posar en  el mateix sarró la república, i la dictadura amb la defensa aferrissada d’aquesta ultima.

 

El cas mes simptomàtic es el Sr. Fraga, un ministre d’una dictadura, testimoni directe de les signatures de les sentencies de mort del regim, i que en qualsevol altre estat hagués estat jutjat per crims contra la humanitat com qualsevol col·laborador d’un regim del terror, i enlloc d’això ha seguit ocupant càrrecs politics de responsabilitat i com a president d’honor del PP confirmant el  que abans deia, i que naturalment ha dit que la iniciativa de Garzon es un disbarat, suposo que la consciencia li deu recordar les seves accions pasades.

 

Encara mes greu es l’actitud de la fiscalia, que ja ha dit que hi presentaria recurs, o sigui que valida el feixisme com la cosa mes normal del mon, i avala les tesis de que no ha canviat res.

 

Tant de bo la iniciativa tiri endavant cosa que dubto, i s’arribés a portar algun culpable davant el tribunal, començant a posar les coses al seu lloc i desemmascarant una mica la farsa d’aquesta democràcia de fireta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.