GALLARDON I LA CONTAMINACIÓ
Sense categoria
El ministre de Justícia espanyol avisa a jutges i fiscals que es mantinguin al marge d’alguns debats de caràcter polític per evitar influencies en processos en què s’han de poder intervenir si és necessari resoldre un conflicte que s’en derivi, i el magistrat quedi contaminat i perdent l’objectivitat. Unes declaracions per justificar la decisió amb el Fiscal Superior de Catalunya i que podríem trobar amb declaracions de fa 50 anys sense notar la diferència. Una vegada més queda molt clar que la democràcia de fireta espanyola no deixa marge de maniobra i no entén de dret a decidir.
Efectivament, Gallardon ha justificat així l’expedient obert pel cas esmentat, i que ha provocat la dimissió del principal protagonista abans no fos rellevat fulminantment, parla de contaminació, i de les limitacions que tenen els jutges o fiscals que no tenen la resta de ciutadans i regulades per llei, per no intervenir amb judicis on prèviament han expressat la seva opinió, cosa que per cert sembla no afecta a Torres Dulce, que sentencia sobre temes polítics, i no sembla que l’afecti la contaminació. La resposta del Parlament a aquesta i altres qüestions que ataquen directament la democràcia serà aprovar al Parlament la resolució sobre el dret a decidir que el Congreso va tombar, i que va provocar el cas dels socialistes catalans, i la controvèrsia amb la seva cap, que per cert va qualificar la votació de pantomima.
Es curiós veure com els conceptes amb democràcia o sense no han canviat a l’Estat espanyol, parlar dels jutges o magistrats, un dels 3 poders, i bàsic en qualsevol estat democràtic amb els termes que utilitza el Ministre Gallardon no es de rebut. Es evident que aquest poder com deia, ha d’anar separat dels altres, tant el legislatiu com l’executiu, i tots sabem que no es així, nomes cal veure organismes com el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial per veure que la seva contaminació, utilitzant els mateixos termes es una realitat que els fa simples organismes on els partits van negociant les seves incorporacions i baixes, com s’acostuma a dir el sector conservador i el progressista, depenent de quin partit l’ha escollit, cosa que ja d’entrada dona símptoma del seu caràcter totalment parcial, i que hauria d’impossibilitar qualsevol decisió dels mateixos. Per altra banda un jutge pot opinar del que vulgui, exceptuant si es un cas que ha de dirimir evidentment, però defensar la base de la democràcia, com es el dret a decidir de la ciutadania advertint que el sistema legal vigent no hi dona cap sortida fàcil, es una obvietat que en una democràcia normal segurament ja no hi tindria cabuda, i no estic d’acord que sigui cap aspecte polític, es la defensa de l’arrel del mateix sistema democràtica que qualsevol persona que ha d’impartir justícia tindria que ser la seva prioritat, però esclar en un estat amb pensament únic, que nega el diàleg i que viu d’esquena a una bona part de la ciutadania, això es contaminar i així es justifica les actuacions d’un magistrat que per cert si que pot saltar-se aquestes regles, ja que en aquest cas van en la línia desitjada per l’Estat.
En definitiva, unes justificacions que també podríem portar directament a la pantalla en blanc i negre i que ens podrien transportar a temps passats de mal record, i que sembla alguns no volen, ni pretenen oblidar mai, ja que les pràctiques segueixen sent les mateixes, encara que actualitzades.