GALDON I EL SEU ODI
Aquesta exdirigent de Podemos i tertuliana habitual va patir ahir un nou atac del seu odi visceral sense fonaments contra Convergència i el mateix Procés. Concretament afirmava que el Palau de la Generalitat està ple de delinquents. Posa com a cómplices de la corrupció als mateixos funcionaris i posa aquest partit esmentat en la seva totalitat com a maquinaria de corrupció. En la mateixa tertúlia fa afirmacions com que abans no es podia dir que Pujol era un delinquent i ara si o que durant la etapa del tripartit no hi havia corrupció. de fet des del Govern de la Generalitat ja s’anunciat una querella.
Realment aquest odi irracional vomitat a cada tertúlia per la Galdon i que arriba a una paranoia sense fi ha de poder marcar-ne un límit. La llibertat d’expressió no pot amparar l’insult o la difamació amb intencionalitat política o personal. La fixació malaltissa per un partit en concret i pel procés que viu Catalunya no pot ser l’excusa. No es pot dir delinquent a ningú sense proves i molt menys la institució que governa el país i per tant de tots. Aquesta acusació transcendeix del seu àmbit i crec requereix una retractació i en segon lloc una reprovació dels mitjans que haurien de prescindir de personatges d’aquest tipus.
La figura del tertulià ha d’aportar arguments i idees que tenen segur una ideologia i uns interessos en molts cassos però que no poden arribar a aquests extrems de mesquinesa intel·lectual que no aporta res. Personatges per exemple com Lopez Alegre o Galdon per citar dos exemples evidentment no donen els requisit per poder opinar en tertúlies als mitjans i per tant la responsabilitat del mitjà que els convida existeix.
Tots els arguments no es poden basar en mentides i per tant no son ben rebuts. Dir per exemple que en el tripartit no hi va haver corrupció i en la resta de Governs si, es malèvol i tractar de criatures a una societat catalana que sap perfectament que el mateix sistema esquitxa a tots els partits que han tingut ocasió de tastar el poder, alguns més que d’altres evidentment, i que en tots els partits ja bons actius i mediocritats, però sense etiquetes de bons i dolents, com si el públic fos d’Educació infantil.
La nova República de la qual renega Galdon, en aquest cas legítimament , ha de comportar transparència, un nou sistema i un codi ètic que no entengui d’insults gratuïts sense base.