ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FRAU A LA DEMOCRÀCIA

Que la democràcia espanyola es un autèntic frau en tenim moltes proves. Ahir concretament dues més, una de gran calat i un altre de tall anècdotic, però que demostren el menyspreu a una societat sense cap tipus d’escrúpols.

Un afer molt serios i que de cap manera podem permetre, es la petició de la Fiscalia amb 10 anys d’inhabilitació al President Mas i 9 anys a les conselleres Rigau i Ortega per posar les urnes el 9 N. Realment aquestes penes interessades que eviten els delictes penals, però que volen ser un exemple, tal com ja van fer amb Otegui al País Basc i alhora fer trontollar el sector dels acusats dins el procés independentista per desactivar-lo. Les declaracions de Saenz de Santamaria per part del Govern espanyol, podrian molt ben ser en blanc i negre i segurament ningú notaria la diferència.

Ens tornen amb la cantarella de l’Estat de dret, de les lleis i de la imparcialitat del poder judicial quan saben perfectament que l’Estat de dret esta condicionat a la democràcia, es a dir no pot ser un justificant de mancances tant greus pels ciutadans i el sistema en general com aquestes, les lleis d’una democràcia no poden penalitzar que els representants escoltin la ciutadania i li donin el poder de decidir en aquest cas no vinculant, sinó urgentment s’han de canviar i per últim la imparcialitat que ens diuen en un Estat on la separació de poders es una quimera es cinisme pel broc gros.

El procés al contrari del que creuen, s’ha d’activar amb més força i fer perdre la por per aquest referèndum aquest cop vinculant que haurem d’organizar per donar veu i validació a la societat, tant els del si com els del no, i la higiene democràtica ha de ser un revulsiu i un argument irrefutable.

La segona qüestió anecdòtica es l’empat a 3717 en la presentació d’avals per dirigir el PSC entre Iceta i Parlon, podríem dir a l’estil CUP. Realment creuen que algú es pot engolir aquest resultat, quantes possibilitats hi ha amb més de 7 mil vots del resultat d’empat. Prácticamente cap, ja tenim l’experiència que feia referència, i la burla a la ciutadania també te un límit, no es pot justificar de cap manera pels equilibris interns aquesta burla democràtica que deixa la ciutadania a l’alçada de la misèria intel·lectual.

Un fangar d’Estat que ens diu un dia i un altre que no ha canviat i que no pensa fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.